dimecres, 26 d’octubre de 2011

INTEL·LIGÈNCIA I SENTIT COMÚ

De forma bastant generalitzada, existeix una concepció errònia a l'hora de valorar la intel·ligència. Normalment té molt a veure amb l'educació formal i la quantitat de coneixements que posseïm. Però en la pràctica, açò no és molt operatiu si no anteposem el que podríem entendre com a educació real.
Cap titulació universitària pot suplantar les experiències de la vida real acompanyades del poder de la imaginació i la motivació.
Ser intel·ligent en la vida és aplicar el sentit comú a l'hora de qüestionar les coses. I açò, ara com ara és alguna cosa que no es porta molt en l'educació formal. Gran part dels coneixements adquirits a l'hora d'estudiar qualsevol carrera universitària no són molt vàlids per al joc de la vida. (Artur).

1 comentari:

  1. Totalment d'acord!

    Per entendre això va molt bé el concepte d'intel·ligències múltiples. Una persona pot tenir una gran intel·ligència en algun aspecte més acadèmic (matemàtica, musical, lingüística, etc...) però en canvi tenir-ne a mínims en altre facetes: (social, emocional, intrapersonal, interpresonal...) I clar també podria ser al'inrevés. Aleshores ens trobem amb aquelles persones que sense uns alts graus de coneixements, sense estudis, són savis en la vida.

    ResponElimina