divendres, 28 d’octubre de 2011

L'ESTRENADA TARDOR

Transite
el malenconiós llenç
replet de paraules
impregnades pel pressentiment
de l'humida essència.
Són les primeres aigües
de l'estrenada tardor
que inunden de llangor extrema,
el ventre del temps,
al compàs de la finita existència.

... i el finestral
s'omple de pètals de vidre.
La mirada fuig,
perduda, traspassant
àvids desitjos de fum.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada