dimarts, 11 d’octubre de 2011

NUA ESPERANÇA

Novament òbric els ulls
d'aquesta casa vora mar.
Salta davant meu
un jove horitzó
cercant imaginàries abraçades
de nua esperança
en la riba de la platja
repleta de caragols de fum.

No desitge per més temps
un horitzó cec de futur
que difumine en la boira
tan il·lusionada alba.
En el buit del vent
vull escoltar esplendors.
Somiar l'agitat onejar
de despreses abraçades.
Veles repletes
d'expectants somnis marins.
Quimeres que derroquen silencis
en l'imparable solc del temps.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada