diumenge, 16 d’octubre de 2011

TARDORENC OREIG

Els conceptes crepiten
colpejats per un vent de tardor
que avui saluda, enmig d'ombres,
la plomosa llum de l'horitzó.
La diluïda claredat
abraça un pàl·lid despertar
saturat de nostàlgia,
entre cotons i aromes
d'humida fusta.
L'evocació és enyorança
voletejant el diminut espai
darrere la finestra.
La mirada, perduda
en un interior reflexiu,
paralitza la imatge mòbil
de la intangible eternitat.

El temps, per moments,
s'ha aturat
en un particular oasi
farcit de tardorenc oreig.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada