dijous, 10 de novembre de 2011

CÀNTER DE TENDRESA

Tinc un cànter de tendresa
en l'escriptori.
Acompanya
les incondicionals metàfores.
Fràgil, silenciós.
Estremeix mes polsos,
ja carregats de devorador
i imparable moviment.

Ple de records viscuts
en la densa jungla
explorada pels anys,
seguisc observant el tresor:
Eixe pitxer de marbre gelatinós
replet de floretes.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada