diumenge, 20 de novembre de 2011

EL PENSAMENT I L'ACCIÓ

Imagine que, com tot, les coses s'expliquen segons com et va la pel·lícula. Però, per regla general, tenim una predisposició a l'immobilisme davant fins i tot situacions moderadament extremes, sobretot si la nostra situació personal no arriba a l'esmentada catalogació.
Quan el que el nostre pensament censura com a injust no ens afecta directament i, per contra, són els altres els que pateixen situacions angoixants, ens segueix costant un mandrós esforç passar a l'acció.
Normalment és molt més revolucionari el pensament que les accions reals i tangibles. De paraula no dubtem a omplir el nostre discurs de solidaritat i tolerància. Però, i d'obra?
I és que per desgràcia, segueix estant més estès del que sembla allò de "camine jo calent, riga's la gent". (Artur)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada