diumenge, 6 de novembre de 2011

ENTRE L'EXCÉS I LA MANCANÇA

"La virtut és una posició intermitja (...) entre dos vicis, l'un per excés i l'altre per defecte."-Aristòtil.

És obvi que existeix una estreta relació entre el vici i el plaer. Moltes situacions plaents són el resultat de la pràctica de determinats vicis. En tot efecte d'acció-reacció l'equilibri de la corda està a igualar la intensitat de la força. L'excés o la mancança, la desmesura o la insuficiència, en definitiva la descompensació ens condueix a omplir d'infelicitat la nostra vida.
Mantenir un equilibri raonat en la forma de pensar, sentir i entendre l'existència ens allunya de l'indesitjat món de les frustracions.
Segurament, doncs, la pedra filosofal de la felicitat la podem trobar indagant en l'adreça del camí intermedi. El contrari és entrar en un terreny on les situacions problemàtiques es multipliquen i, conseqüentment, afecten a l'estabilitat física, mental i emocional. Provocant, com apunta Aristòtil, un allunyament en el particular quefer d'anar construint nostra pròpia antologia de virtuts personals. (Artur).

1 comentari:

  1. M'agrada la frase d'Aristòtil i me la crec profundament.

    No sempre és fàcil trobar el camí del mig, perquè quan una cosa ens agrada o ens surt bé, la repetim i tenim tendència a fer-ho massa insistentment. Però el camí del mig, si el trobem és el que ens dóna més equilibri. Virtut potser també... oi?

    ResponElimina