diumenge, 13 de novembre de 2011

A QUI VOTEM?

Estem a una setmana de les pròximes eleccions generals. Sembla que tot el peix està venut. Però són molts, més dels que ens imaginem, que volen menjar un bon filet. I és que, tot segueix igual. Els mateixos personatges canviant el marc del retrat. Endreçant una mica els seus discursos amb la intenció que semblen més pròxims al pensament indignat de moltes i molts.
Per a un important sector de la població és un gran problema l'atur, però tot va més enllà d'intentar solucionar aquesta situació tan angoixant. Sense ser visionaris, simplement amb una mica de sentit comú, és fàcil aventurar que el futur de la humanitat no passa per solucions impregnades d'aquest aire amb cert estil que recorda al més pur Despotisme Il · lustrat ("tot per al poble, però sense el poble ")
Tot és més del mateix. Ens creiem que decidim exercint el dret al vot. I que passa el dia després? A poc a poc, tot torna al lloc apropiat per seguir afavorint interessos dels grans mastodonts supranacionals que, amb total crueltat, segueixen servint-se d'aquest neoliberalisme ideològic per defensar els seus interessos per sobre de qualsevol visió solidària i justa que ens conduïsca a millorar el món en que vivim.
Segurament, a poc a poc, guanye qui guanye, es reduirà l'atur. La Història, en el temps, ens ensenya que les situacions de bonança i de crisi són cícliques. Però el que no és cíclic és el futur del nostre planeta i dels éssers que l'habitem. De tota manera, molts esperem que, ja amb certa pressa, es disparen els mecanismes de defensa que alimenten el natural instint de supervivència.
Doncs bé, amb tot aquest panorama, a qui votem el pròxim 20 de novembre?
Personalment considere que per sobre de la intenció de vot, és prioritària la intenció real de canviar el rumb. La base per a una nova forma d'entebdre el món està en canviar l'EDUCACIÓ. Una educació que impregne la societat de valors al servei de les persones. I no d'interessos particulars, insolidaris i, per què no dir-ho, cruels.
Aquest serà realment el gran canvi del mil · lenni i la llavor que renovarà la mentalitat dels, avui nens i joves però demà futurs governants, polítics, propietaris de grans empreses, etc ...
Encara que ho tenim difícil, crec que la solució no està a quedar-se a casa diumenge que ve. Val més votar a aquells que ens ofereixen una mica de sentit comú (encara que siga poc), que als que ens ofereixen més del mateix: Més solucions al servei del canibalisme neoliberal, més llibertat dirigida i més desigualtat camuflada en discursos solidaris. (Artur).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada