dimecres, 30 de març de 2011

TON VOLER ÉS AVUI MA VIDA


Ma veu vol ressonar,
embullada vigorosament,
en la cavitat del clarejar
com a brisa suau
en el màgic buit
del profund caragol de mar.

Com si fóra
un fort colp de vida
que s'ensenyoreix generosament
ma desgastada substància,
pretenc esculpir amb aigua i sal
el confiat triomf de l'anhelada esperança.

I mentrestant,
les papallones del desig
seguiran rondant
el prodigi de l'estima
en aquest vèrtex de mar
que ma pupil•la reté
sota un l'inapel•lable criteri:
Ton voler és avui ma vida!

Artur.

dimarts, 29 de març de 2011

CAMINAR: Fugir cap a avant.

Encara que algunes vegades dubtem, no hi ha moment ni raó per a pensar que "tot temps passat va ser millor". Viure dels records pot ser complicat per a l'ànim. Cal saber interpretar i controlar el passat i fins a on hem de comprendre-ho i respectar-ho. Com els solcs en la mar, com el fum en l'aire, tot s'esvaeix i és millor que siga així. Caminar és el present i l'horitzó sempre està davant, mai darrere. Estic convençut que la recerca de la relativa felicitat està en el llunyà horitzó, mai en el llanguir dels solcs.


Encara que fem alguna parada en el camí, és convenient i saludable fugir cap a avant.

Artur.

dilluns, 28 de març de 2011

TROBADOR o JOGLAR? La història de sempre.

El joglar manifesta el seu art emulant a Guillermo de Poitiers. Des de la humilitat de l'origen, la veu es torna entreteniment, la comèdia una farsa consentida i la professió una fàbrica de rialles. La infàmia es converteix en art, no per l'art en si, més aviat per la persona. Recitadors d'històries o exaltadors de sentiments: bufons, babaus, farsants,... atributs que disposen els que estan damunt del pont als quals estan sota. És com dir: "deixa'm riure'm d'aquest insensat i respectar el culte procedir del creador de trobes." Per desgràcia, existeixen nombroses raons al llarg de la història per a afirmar que, fins i tot, en l'artístic també s'instal·la la injustícia. Són els esquemes perpetus amb diferents formats: Rics i pobres, senyors i serfs, blancs i negres,... TROBADORS i JOGLARS.

Artur.

diumenge, 27 de març de 2011

LES CANYES DANSEN...

Les canyes dansen
al ritme de passos ferms,
cercant, any rere any,
el record d'un origen.

Veneració sentida
de tot un poble orgullós.

De la plana a la muntanya
un cabal de germanada romeria
fa recompte invers
d'un passat llunyà.
Una profunda emoció
que avui novament camina
escampant als quatre vents
el germen del seu content.

Per les dreceres de l'horta
reguers de renovada il·lusió
van dibuixant en la Plana
centelleigs de sentiment.

Artur.

dissabte, 26 de març de 2011

PREGÓ (FESTES DE LA MAGDALENA)

L'Alcalde de la Ciutat
i terme de Castelló
té hui la satisfacció
de fer saber al veïnat:
Que ja el dia es arribat
de la nostra "Madalena"
i, desitjant siga plena,
de goig pur i verdader,
convoca al poble sencer
a traure l'amor de pena.
I puix saben el veïns
que la Ciutat té l'honor
de vindre de l'antigor
per lluminosos camins,
ara, girant cap a dins
els ulls de l'enteniment,
voran orgullosament
les festes "madaleneres"
dignes entre les primeres
de tindre lloc preminent.
Anar a la Romeria
no és tan sols "anar de festa";
es deure que manifesta
orgull de genealogia.
Quin fillol oblidaria
la rabassa maternal?
Tots devem en dia tal
ratificar la promesa
de mantindre sempre encesa
la llum de l'amor filial.
perquè siguen les Festes
dignes de nom i de fets,
no volem limits estrets
d'ambicions massa modestes.
I ací vénen manifestes
per raons de tradició
les Festes que Castelló
fa, seguint la llum antiga,
perquè la "Gaiata" siga
el nostre millor Pregó.
VITOL!
Lletra de l'il·lustre poeta Bernat Artola i Tomàs.

FESTES DE LA MAGDALENA


Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana. Es commemoren els orígens de la ciutat, en record històric del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla fèrtil. Molt més tard ha tingut influència de les falles i es planten gaiates a la ciutat.
Se celebren el tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, i se celebra un pregó, una desfilada de penitents, una desfilada de gaiates, però l'acte central es la romeria de les canyes". En aquesta romeria pugen a l'Ermitori de la Magdalena, acte simbòlic on els castellonencs es reafirmen com a poble. Tenen una duració de nou dies.
Han sigut declarades d'interès turístic internacional en 2010

Actes destacats

Dissabte: De la festa, la vespra

Anunci oficial de las festes
Comença a les 12:00, amb el llançament de tantes carcasses commemoratives com anys compleixin les festes a partir de la seua nova etapa, i una mascletà llançada per la pirotècnia guanyadora del concurs de mascletas de l'any anterior. Se situa en la Plaça del Primer Molí, i té una durada de 15-20 minuts.
Pregó
Comença a les 16:00, recorre la part centre-nord de la ciutat, i té una durada aproximada de 4 hores.
Mitologia de Castelló: repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la Colla del Rei Barbut.
• Història de Castelló: repassa les diferents parts de la història creïble de la ciutat: els moros, els cristians, els jueus, i els pirates.
• Pobles de la Província: part de la desfilada en la qual participen la majoria dels pobles de la província.
• Ciutat i Terme de Castelló: part dedicada a repassar el folklore i els costums de la ciutat; la marjaleria, la plana, la muntanya i la ciutat. Una part dintre d'aquesta secció correspon a les festes, essent els següents elements a sortir:
• Piques de la ciutat: llargs pals coronats amb clavells vermells i grocs i l' Escut de Castelló de la Plana; acompanyats per una parella de castelloners.
• Dames de les gaiates: trios de dames i donem de les gaiates.
• Estendards de les gaiates.
• Cistella de la Verge: gran cistell de clavells vermells i grocs portada pels presidents de les gaiates que aquests regalen a la Verge en l'ofrena.
• Clarins de la ciutat: quatre músics que toquen la Marxa de la ciutat pujats en cavall, precedeixen al pregoner. *Pregó: l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos creats per Bernat Artola per a aquest acte. Després de cantar-lo davant de la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
• Carrossa amb padrines, dames de la ciutat i reina: dues carrosses unides portades per dos bous en el qual munten les padrines de les gaiates, les dames de la ciutat i les reina de les festes.
• Banda de música de Castelló: que dóna per finalitzat la desfilada.
Al finalitzar el Pregó, Enfarolà del Campanar, un enfarolat que consisteix a il•luminar el Fadrí amb elements pirotècnics.

Diumenge: Magdalena festa plena : Dia gran de les festes de la Magdalena.
Romeria de les canyes

L'ermita de la Magdalena
A les 08:00h s'inicia la romeria des de la Plaça Major, amb una missa de romeria celebrada a la Cocatedral. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, moltes gent comença a la Plaça Maria Agustina, lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'aquest punt, la romeria recorre diversos carrers de la part nord de la ciutat i surt, a través dels camins rurals, cap a l' ermita de la Magdalena.
A meitat de camí, una de les parades gairebé obligatòria (com marca la tradició) és Sant Roc de Canet, on s'esmorza i es resa una oració. Després d'una llarga caminada, arribada a l'ermita de la Magdalena, una mascletà i la missa solemne a l'ermita, i la degustació d'una monumental paella.
La tornà de la Romeria
L'anomenada tornà de la romeria, es va perdre durant diversos anys, però va ser recuperada recentment. Comença a la 15:45 a la Magdalena i para a totes les ermites i edificis religiosos que es troben en el seu camí. És especialment emotiva l'arribada a la Basílica de la Verge del Lledó, on es resen diverses oracions i es canta la salvi a la Verge, allí, es tornen a trobar les autoritats que pujaven a la Magdalena, amb els romarers que baixen d'ella. La seva arribada a la ciutat es produïx a les 19:00, precedits pels carros que acudeixen a la romeria, després petites gaiates tradicionals, els Cavallers i les autoritats, que desfilen fins a la Plaça Major. A continuació, té lloc la Processó de Penitents.

Dilluns : Dia de festa local.
Desfilada de carros engalanats i Pregó infantil
Mitjançant la participació de nens, rememora antigues escenes castellonenques, i una mostra d'animació infantil.
Encesa de las gaiates
S'encenen totes les gaiates alhora perquè el públic pugui admirar-les de prop.
Tradicionalment es realitza en el Parc Ribalta

Durant tota la setmana

• Mascletà, a les 14:00 a la Plaça del Primer Molí.
• Castells de focs, comencen entorn de les 23:00, des de la zona del Pau Gumbau, al nord-est de la ciutat.
• Corregudes de bous.
• La Nit Màgica (la nit màgica): espectacle de correfocs realitzat per la companyia Xarxa Teatre. El dimarts a partir de les 23:00h.
• Fira infantil: la millor diversió per als més petits. Situada en el recinte de fires i mercats.
• La fira alternativa: fira alternativa a partir de el dijous en els jardins de l'Auditori.
• Casal del vi: situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nord-est de la ciutat.
• Casal de la tapa i la cervesa: en la Plaça Espanya, amb horari de 12:00 a 16:30 i de 19:00 a 0:00
• Concerts de música: en el recinte de concerts, al costat de l'Av. del Mar i Ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, entorn a la mitjanit.
Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes els homes de la Gaiata 1, realitzen un tapís floral amb les flors portades per la persones que s'acosten a la seva basílica.

Últim diumenge: Magdalena VITOL!
Final de la festa.
Traca final
Traca que recorre els principals carrers del centre de Castelló. Els més atrevits, corren davant d'ella.
Magdalena VITOL!
A la Plaça Major, les reines de les festes criden des de la balconada de l' ajuntament: Magdalena i el públic respon des de baix: Vítol!, donant per finalitzades les festes d'aquest any i començant els previs a les de l'any següent.
Gaiates

La gaiata és un monument il•luminat d'uns 6 metres d'altura, símbol de les festes. Recorda les canyes, gaiatos i fanals que, segons la tradició, van usar els castellonencs per a temptejar el terreny pantanós durant la baixada nocturna al plànol de la ciutat.
Al mateix temps també es diu gaiata a cadascun dels 19 sectors o barris que es divideix la ciutat de Castelló per a l'organització de la festa:

• Gaiata 1: Brancal de la Ciutat
• Gaiata 2: Fadrell
• Gaiata 3: Porta del Sol
• Gaiata 4: L'Armelar
• Gaiata 5: Hort dels Corders
• Gaiata 6: Farola - Ravalet
• Gaiata 7: Cor de la ciutat
• Gaiata 8: Portal de l'Om
• Gaiata 9: L'Espartera
• Gaiata 10: El Toll
• Gaiata 11: Forn del Plà
• Gaiata 12: El Grau
• Gaiata 13: Sensal
• Gaiata 15: Sequiol
• Gaiata 16: Rafalafena
• Gaiata 17: Tir de Colom
• Gaiata 18: Crèmor
• Gaiata 19: La Cultural

Durant les festes, cada sector exhibeix, en una plaça del barri, la seua gaiata.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Festes_de_la_Magdalena

divendres, 25 de març de 2011

A L’OMBRA DE LA MORERA

En aquest agradable equinocci,
a l'ombra de la morera,
vaig deixant cremar el dia
fins que ses darreres brases
em vagen introduint, amb sigil,
en l’argentada foscor
que deixa el capvespre.
I amb morositat,
lluny de mals somnis, engolir
per la retina de l'enteniment
el generós mannà
que amb ansietat procure
-com si fos extrem jorn-
per a mon fràgil record.

Faig profunda recerca
en el vell magatzem
de la maldestra memòria.
Revise el refluir
de l’anyenc aliment
amb calmada pau.

I en mon pertinaç registre
revise antigues conclusions,
amb la motxilla carregada
d'acumulada experiència,
reconstruint el passat
amb comprensió renovada.

Fatigat de records,
a l'ombra de la morera,
vaig regirant moments
en les cendres del passat.

Artur.

dijous, 24 de març de 2011

LES NOCTÀMBULES OMBRES DE LA METRÒPOLI

Transite tota la nit pel territori de la vella metròpoli esguitat de la condició impertorbable de nostàlgic noctàmbul i somiador.
Transite pels racons on la gent fustiga la paraula amb l'aroma perfumada de la hipocresia.
Crueltat humana feta costum!
Deixe que les meues oïdes siguen turmentades amb músiques de monòtons i repetitius bucles electrònics, mancats d'essència creativa, que contribueixen a picar, àdhuc més, la meua perduda moderació. -(Em vénen, llavors, al pensament Lennon , McCartney, Queen, Rolling Stones, The Who, Pink Floyd, Jimi Hendrix, The Police, Dylan, Creedence, Bowie, Deep Purple, Elton John, Eric Capton, Joe Cocker, *Led Zeppelin, ...)-
Travesse els límits del bé i el mal per a intentar oblidar tot el que tortura deliberadament l'existència, bevent dosi d'evasió.
Per fi, el primer raig de llum dóna l'avís del nou dia i incloc en el meu equipatge una nit més navegant pels racons noctàmbuls i ombrívols de la vella metròpoli.
Pense que ens dirigeixen fins a la metodologia evasiva. I ells saben - i d'açò es valen- que ens revelem de tal manipulació, normalment, sempre, l'endemà. Mai abans.

La metodologia evasiva no aconsella fer cap tipus de reflexió en el moment que es produeix.
Artur.

dimarts, 22 de març de 2011

VICTÒRIA DE SAMOTRACIA: LA "Niké" insinuant.

La "Niké" és tota insinuació plena de sensualitat i misteri, posada sobre la proa de la nau amb la bellesa que transmeten ses ales desplegades, esculpides per un cisell de zèfir marí.
Sa vestimenta, lleugera i humida, va delimitant les delicades i arredonides corbes del seu cos, recordant l'harmonia escultòrica pròpia del llunyà antany.
Amb cantar victoriós apunte a l'aire. Flueix ton "jitón" transparent i els plecs marquen violents contrastos de llums i ombres.
Artur.

dilluns, 21 de març de 2011

JA NO HI HA CLAVELLS EN ELS FUSELLS

Una altra vegada retruny
el temut soroll del míssil
ofegant angoixades veus
a les lluentes portes
d'aquesta nova primavera.

Ni dictadors ebris de bogeria,
ni imperialistes àvids de lucre,
són arguments dignes
per a vessar una sola gota
de benvolguda sang innocent.

Ja no hi ha clavells en els fusells,
ni marxes, en pau, cap a la llibertat.
Avui, desvalgudes llàgrimes de sofriment
negaran les goles de la guerra.

I, paradoxes de la vida,
en el meu vivaç jardí,
esclataran capolls de flor,
entretant la sang vermella
va tenyint de fosca mort
el refulgent llindar
del novell estrenat esplendor.

Artur.

dissabte, 19 de març de 2011

JO IMPLORE

Jo implore,
-impacient pregària-
poder recol·lectar
el nèctar suau i deliciós
del renovat renàixer.
Assaborir l'anhelat desig,
omplir-me d'humida rosada,
inhalar olorós perfum,
desxifrar resplendents albes.

I sentir la roda del temps
com a vaixell solcant mars,
sense naufragis clandestins
ni horitzons abatuts.

Advertir la imatge mòbil
de la infinita eternitat,
com a sensual delit
allunyat de l'habitual sotsobre
de sa inexorable realitat.

Avui implore,
que aquesta nova primavera
perpetue ses entranyes
en mon ànim renovat.

Artur.

divendres, 18 de març de 2011

ÉS NECESSARI CONÈIXER ELS SECRETS DE LA VIDA?

Moltes vegades intentem furgar profundament en la possibilitat de trobar respostes a aqueix misteri anomenat vida. Podem filosofar intentant cercar el sentit de l'existència. Qui som? Per què estem ací? D'on venim? On anem? són preguntes que ens fan centrar el nostre temps en un procés mental de recerca que no produeix els efectes desitjats. Per més que indaguem, reflexionem o esbrinem, sempre arribem a la mateixa conclusió, el temps emprat no ha servit de res. Intentem aconseguir avantatge a l'hora de cercar el preuat tresor, però al final, les mans buides.
Una cosa és explorar i descobrir coses noves. Activitat molt lloable i profitosa per a aprendre més respecte al món. Però els profunds misteris, és inútil intentar desxifrar-los. La vida no la podem comprendre íntegrament. I les religions, per exemple, ens donen una resposta falsejada i interessada sobre aquest tema.
Per tot açò em pregunte: És bo donar-li tantes voltes a un tema que sols ens fa perdre un temps preciós?
Hi ha gent que, després de donar-li moltes voltes a l'assumpte, ha arribat a la conclusió que l'únic motiu per a estar viu és gaudir de la vida.
Segurament, doncs, per a gaudir de la vida no és necessari conèixer els seus secrets. Intentar el contrari pot introduir-nos en una espiral d'angoixa i desesperació. I , perquè no dir-ho, una perduda de temps.

És important, per al nostre cos i esperit, meditar i reflexionar, però, en el cas que ens ocupa, pot ser una perduda de temps intentar arribar més lluny.
Artur.

dijous, 17 de març de 2011

REFERENT A LES NUCLEARS

Allà per l'any 1979 cantava en el grup ADESIARA. Interpretàvem lletres, les bases de les quals eren cançons populars o composicions nostres al més pur estil folk. Una de les cançons del nostre repertori era "NUCLEARS". La seva tornada deia alguna cosa així: “Un avís volem donar-vos, un avís volem cantar, a Cofrents ja han posat una central nuclear. Un avís volem donar-vos, un avís volem cantar. tal vegada estem a temps per a salvar el demà”. Era un tema absolutament reivindicatiu en contra de les centrals nuclears. En plena efervescència de la campanya "NUCLEARS, NO. GRÀCIES".
És clar que per a un ampli sector de la societat érem uns “rojos” que anàvem en contra de tot per norma. "Unos pueblerinos en contra del progreso".
Quina casualitat! Avui, 30 anys després, aquells que ens criticaven, intenten desmarcar-se del perill que plantegen les centrals nuclears, amb motiu dels esdeveniments que estan succeint a Japó.
Abans del desgraciat terratrèmol i tsunami, segurament hagueren defensat les centrals nuclears amb ungles i dents. Després de la catàstrofe, procuren fer picades d'ullet a la població amb paralitzacions i revisions del programa nuclear.
I mentrestant un ampli sector de la població segueix impassible a aquest tipus d'actituds una miqueta... sospitoses.
Encara que sigue descoratjador dir-ho, hi ha vegades que se'm fa encara, per absurd, més incomprensible el món en què vivim.


Artur.

dimecres, 16 de març de 2011

JAPÓ EN EL COR

Jo vull solcar ton plor
alleugerint, avui, el turment.
Poderós raig que enlluerne,
omplint de vida el sol naixent.

Estendre munts de tendresa
nodrida de sincera estima.

En el jardí de ta essència
llegir mon millor poema.

Compartir el sofriment, capgirar el destí,
oferir-te mon consol
regalar-te novell matí.

Artur.

dimarts, 15 de març de 2011

APARENÇA DEDUCTIVA

L'experiència ens porta normalment pels lògics camins de la deducció. Certament sembla aconsellable que tota percepció global passe a aqueix segon estadi de l'esmicolament. És una forma d'arribar a la pressuposició pròpia del pensament hipotètic. Però tot el que sembla raonable des del punt de vista de les ciències deductives, no ho és tant quan intentem traure conclusions relacionades amb el comportament humà.
Moltes vegades traiem deduccions errònies, basades en hipòtesis raonables. Açò ens ha de portar a pensar que “les aparences enganyen”.
No sempre la imatge global té molt a veure amb l'aprofundiment particular.

L'aparença deductiva no coneix certeses.

Artur.

dilluns, 14 de març de 2011

PLUJA DE MARÇ

Aquesta pluja
que avui em desperta
trencant l'alba,
no és la desgastada aigua
d'un fred hivern.
És la necessària carícia
que fa florir
la delectable escuma
de ma millor primavera.

El cel no tremola,
desvetllant letargies,
enfonsant els ulls
en la incomoda melangia.

Avui la inexorable roda
ens porta bell renàixer,
omplint de groguenc polsim
els cantons del gris clarejar.

Artur.

diumenge, 13 de març de 2011

EDUCACIÓ, FUTUR I CANVI

El futur vindrà ple de fruits nascuts de les llavors que sembrem amb nous arguments que siguen la base formativa dels futurs responsables del planeta. Segurament els esdevenidors Bush, Putin, Aznar, Berlusconi, Zapatero, Sarkozy, Rajoy,… seran persones que, tant de bo, tinguen una concepció diferent del que realment val la pena per a sentir-nos bé com a éssers humans. Caldrà bandejar el "tant tens, tant vals". Serà important que l'escala de valors que avui percebem com a utòpica es convertisca en una realitat que millore la vida i ens induïsca a una existència pacífica, coherent amb el medi ambient i, el més important, allunyada d'aqueix pòsit, carregat de remordiments, produït per les dolentes consciències àvides de riquesa i poder.
Ni les religions, ni els sistemes polítics, ni els interessos econòmics hauran de sotmetre o manipular la nostra llibertat responsable. Cadascun serà el que vulga ser sota el mantell del respecte mutu.
Per cada xiquet o xiqueta que avui plante un arbre, repudie els abusos de poder, denuncie les injustícies o enaltisca la tolerància, demà hi haurà un alt càrrec que no destruirà el medi ambient per al seu propi benefici, no tindrà ànsies de gran dictador, no fomentarà una justícia partidista i no pintarà la seua falsa benevolència amb el pinzell de la hipocresia.

Les actituds que avui proclamem des dels postulats de l'educació, forjaran els fonaments d'un futur millor per a les generacions esdevenidores. Aquest ha de ser nostre millor llegat.

Les grans utopies són la llavor de futures realitats.


Artur.

dissabte, 12 de març de 2011

L' ESPERIT CIVIL

Mentre quede un àpex d'alè, és fonamental lluitar per allò que, el pensament i sentit comú, alimenta la nostra existència.
Cal seguir denunciant tantes i tantes coses, que fan d'aquest espai habitat un lloc manipulat per uns pocs i suportat per uns molts.
En l'esperit civil de la societat està l'única força capaç de capgirar la dinàmica d'aquesta forma de passejar les nostres vides.
Els adoctrinaments camuflats en benaurances ètiques i morals, així com la fe incondicional enfront de màgics personatges capaços de tenallar, amb les seues arpes, la justificada debilitat de tot aquell temorós de l'incomprensible i misteriós, prometent paradisos, eternitats, etc., ens deixa en una situació desfavorable enfront d'aquells pocs que pretenen seguir dominant i manipulant els fils que mouen els ressorts d'aqueix món fabricat per a sustentar els seus propis interessos.

Sense misteriosos i interessats arguments, tots tenim el mateix dret a gaudir i gestionar el nostre espai vital, des dels postulats de la tolerància, igualtat i solidaritat.
Artur.

divendres, 11 de març de 2011

DIFUMINAT DESPERTAR

Ha retrunyit l'esgarrifança
en la terra ferma
dels onírics records.
Lluny queden,
-difuminat despertar-
els estàtics mars tropicals,
els plàcids arenals litorals,
les sirenes de sucre bru,
els esmunyedissos peixos de colors.

Llunyanies que necessite
adherides al meu batec.
Delirant paisatge
que, sense parar, invoque.
Obstinació inherent
a la pròpia essència.

En els marges del somni,
vibra el desig.

Artur.

dijous, 10 de març de 2011

DISSOLUCIÓ IMPOSSIBLE?

Quan no aconseguim fer-nos entendre, fent bon ús del sentit comú, podem arribar a assaborir el gust amarg de la impotència.
Convertir en aigua i oli els pilars que sustenten els fils arguments de dues persones, incapacita la dissolució d'idees sota un constant desgast emocional que no porta a cap resultat favorable.
Flueixen les tensions, omplint les paraules de foc abrusador, forçant, en contra de les voluntats, comunicats carregats de tibant ansietat cap al receptor.

Les raons mai són absolutes, les raons es comparteixen.
Artur.

dimecres, 9 de març de 2011

TINC UN AFANY

Tinc un afany.
Pretenc desplegar ales.
Noves llums i ombres
que seguisquen assaonant
la terra de mon peculiar
jardí d'esperances.

Som camí!
El passat es perd
amb el trenc d'alba
dels desfullats dies.
Els clarobscurs
seguiran transitant
la inexplicable cadència
de la inexorable realitat.

No hi ha màgics elixirs,
ni vocables de fum.
Solament un equipatge:
una extensa plenitud
d'efímer present.

Artur.

dimarts, 8 de març de 2011

HISTÒRIA DEL 8 DE MARÇ (text extret de www.pv.ccoo.es)

El naixement del Dia Internacional de la Dona no radica en un esdeveniment aïllat com és la manifestació de les obreres del sector tèxtil novaiorqués, ni en l'incendi en una fàbrica de l’esmentat sector on moriren més d'un centenar de dones, sinó que ha d'enquadrar-se en un context històric i ideològic molt més ampli.
En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d'obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. La jornada laboral era de vuit del matí a sis de la vesprada, amb un descans de mitja hora per menjar. Les hores de treball setmanals, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta hores en l'estació amb més activitat.
El 27 de setembre de 1909 s'inicia una desocupació en la Triangle Shirtwaist Company (justament on ocorreria posteriorment l'incendi) que fou seguit per tot el país i per mitjà del qual es reivindicaven millores en les condicions laborals. La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910 amb resultats prou desiguals: 339 firmes havien pactat amb els seus treballadores i treballadores enfront de 13 companyies (entre aquestes la Triangle Shirtwaist Company) que no van arribar a cap acord amb els empleats i empleades. Si s'haguessen acceptat les demandes dels i de les vaguistes, l'incendi de la Triangle SC que succeiria l'any següent, en concret el 25 de març de 1911, probablement no hauria tingut lloc. En aqueix moment, més de cinc-cents empleats i empleades de la Triangle S C, en la seua majoria xiques immigrants entre els 16 i els 24 anys, es dedicaven a la confecció de shirtwaist, peça de vestir femenina molt en voga a finals del segle XIX i començaments del segle XX, ja que, al costat d'una falda llarga fins als turmells, formava part del vestit de diari de les dones d'aquell temps.
El saldo de la tragèdia van ser 146 morts de què 123 eren dones. Els caps mantenien les portes tancades per evitar els robatoris, la qual cosa impedí l'eixida de les treballadores.
Encara que, tant la vaga com l'incendi, es van desenvolupar en un moment històric crucial per entendre el naixement de la celebració del 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora, no expliquen per si mateixos aquest esdeveniment. L'origen del Dia de la Dona es va desenvolupar dins del marc de la teoria socialista. La decisió de convertir aqueixa celebració en una festivitat internacional va anar a càrrec de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes fins a l'esclat de la I Guerra Mundial. La seua proposta de creació, fou presentada en la II Conferència Internacional de les Dones Socialistes, celebrada en 1910 a Copenhaguen.
Amb això, Zetkin aconseguia reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països al mateix temps que feia de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional. Més tard, la Revolució Russa de 1917 tindria una gran influència a tots els nivells en el Dia Internacional de la Dona perquè, encara que la festivitat se celebrava des de 1914, va ser el 8 de març del 17 quan les dones russes s’amotinaren davant de la falta d'aliments, i donaren inici al procés revolucionari que acabaria en el mes d'octubre d’aqueix mateix any.
Després de la pujada al poder de Stalin, l'Estat necessitava augmentar els índexs de natalitat i el Dia Internacional de la Dona va passar a convertir-se en l'equivalent del Dia de la Mare. Al seu torn, acabada la II Guerra Mundial, l'Organització de les Nacions Unides creà un nou marc institucional en què animava a participar les dones de tots els països que havien alliberat el món del terror feixista, de manera que es garantira el reconeixement dels seus drets en el nou ordre internacional que estava a punt de crear-se. Amb aquesta actuació les Nacions Unides mostraven la intenció que el Dia Internacional de la Dona es convertís en una celebració en què les reivindicacions femenines quedaren integrades, i per tant diluïdes, en un marc molt més ampli, com era el del desenvolupament econòmic i social a nivell mundial.

http://www.pv.ccoo.es/dona/historia_2004.htm

dilluns, 7 de març de 2011

“EM DECLARO INNOCENT”, DARRER CD DE JOAN ISAAC: UN RECULL D’ANHELS, DESITJOS, AMORS I DESAMORS, PAISATGES, DENÚNCIA I REIVINDICACIÓ.

El darrer treball musical del cantautor d’Esplugues de Llobregat és un regal per als sentits amb una excel•lent producció musical.

La felicitat concebuda com avui ens la inculquen, l'èticament correcte en un món amb una sospitosa escala de valors, actuar d'acord a l'establert per una majoria buida d'utopies, són conceptes dels quals En Joan vol eximir-se de tota responsabilitat. No està d'acord. Se sent allunyat d'aquesta forma d'entendre l'existència i com a conseqüència proclama als quatre vents que no és culpable ni partícip d'aquesta bogeria. Dubte i això alimenta la seva rebel•lia. Es veu diferent. Es declara innocent sobre aquesta qüestió i ens ho presenta de forma exquisida en els dotze temes de la seva autoria, amb una excel•lent producció musical. Són lletres profundes, que surten d'allò més intrínsec del cor. Una selecció d'anhels, desitjos, amors i desamors, paisatges, denúncia i reivindicació. Textos que despullen profundament el cantautor i que es bressolen suaument sobre un matalàs musical que ens introdueix de forma apropiada en una percepció ambiental càlida i intimista. Són cançons per escoltar a mitja llum, assossegadament, devorant les lletres i alimentant el plaure de l'audició amb les suaus carícies de la música. Al més pur estil de la relaxada i poètica cançó d'autor. Al més pur estil d’ En Joan Isaac.
La declaració blanca que ens proposa En Joan està harmoniosament compensada. La temàtica toca pràcticament tots els pals propis de la cançó d'autor. El lirisme és exquisit. La interpretació impecable i la instrumentació molt d'acord amb tot el conjunt. El cantautor ha aconseguit despullar el seu interior i la particular forma d'interpretar el món en el qual intenta sobreviure, aconseguint que ens identifiquem amb molts dels plantejaments que ens proposa.
Ens regala temes on l'amor, el desamor, la perduda, el desig de reconciliació,… són els principals arguments. És el cas de la cançó amb la qual comença el CD, “Si vols”. És una primera revelació de principis davant les ferides que la pèrdua deixa. No vol recordar res sobre aquesta qüestió. Desitja la millor amistat, sense res que li faça remoure el record. El lirisme condicional es dilueix en una clara tornada (Però no em parlis d’amor que d’això no en tinc ganes). Amb una cadència musical que entra molt bé a cau d'orella, la cançó comença amb un ritme de percussió al que se li incorpora un acompanyament de guitarra acústica molt abellidor i suggeridor.
De caire semblant són els temes ”Si t’enamores” i “Ho donaria tot”, però a nivell musical ens endinsen molt més en una profunda i melangiosa intimitat. “Si t’enamores” és un precís cant a la no acceptació de la ruptura, a un desig fervent de reconciliació (si t’enamores deixa petjades, que si pateixes vindré a buscar-te...). “Ho donaria tot” declara una extrema disposició a donar per amor. Proclama penediments i una preocupació angoixosa per la presència amada just en el moment de trobar l'acord perfecte per a tan sentides paraules (Ho donaria tot per tenir-te en el precís instant que he trobat l’acord més just per a la melodia, m’hi deixo la vida, si em poso a cantar). En conjunt, els dos temes, musicalment prenen l’essència en la instrumentació fonamentada en piano i corda. La percussió és inexistent o molt suggestiva amb suaus sons d'escombreta jazzística.
En segon lloc, trobem les cançons en les quals la denúncia o reivindicació són els eixos en els quals s'assenta la justificació. Són lletres plenes de força i no exemptes de subtil poesia. Amb músiques concordes al missatge. Amb moderat ritme rocker, apassionat irònic tango o reivindicatiu metàl•lic acústic.
“Aquests homes sols, que parlen sols” posa l'accent en aquells que la vida els ha ensenyat el costat més fosc. Són els que no han pogut assaborir allò del got mig ple. Són els ignorats i Joan reclama, simple i planament, deixar-los en pau (Si parlen sols, deixa’ls parlar). Serà Joan un d'ells?... “M’agradaria tant” és una oda a la necessitat de contravindre i deixar de costat l'etern sofriment. Fer, de tant en tant, un parèntesi i fugir del considerat sistemàticament correcte (M’agradaria tant, de tant en tant, deixar-me anar, ser menys poeta, fiar-me menys de l’ intel•lecte, riure molt més, no plorar tant…). En el vuitè tall, la composició “No estem sols” és un clar crit a favor de l'anonimat ciutadà. En contra del control i la manipulació que aqueixos “macro-poders” neoliberals exerceixen sobre les nostres vides (Som minúsculs grans de sorra, som zeros a l’esquerra a les mans dels vigilants).
Pel que fa a l'exaltació de paisatges admirats, trobem el tema “Mar i gràcia”. Un autèntic himne a Andalusia. Els seus colors, olors, sabors (Dóna’m la llum del teu sud i la música antiga dels patis de l’aigua).
D'altra banda, el gruix del CD ho constitueix una sèrie de cançons on l'autor bolca, amb totes les seues energies, els desitjos, anhels i posicionaments personals. Així és el cas de “Benvinguda malenconia”, humanitzada súplica en la qual l'estat nostàlgic pren el protagonisme per a advertir-nos dels seus beneficis a l’hora d’afavorir la creativitat (si no fos perquè ve a visitar-me, no hagués fet la cançó que ara neix). En “Quatre llunes”, és el més ortodox simbolisme qui pren clar posicionament. Ses quatre llunes són la vida, el desig, els dubtes i els records (Tinc quatre llunes al pit, com dolls de llum i tenebres,…). La mancança de certeses, la contínua recerca de respostes existencials són el fonament de “Si a l’altre món”. Un tema que proclama el compromís d'assumir una mort urgent condicionada a gaudir en l'altre món tot el que en aquesta vida desitgem però que, per desgràcia, no posseïm (si a l’altre món hi hagués... A mi no m’importaria morir-me ara mateix). El lirisme metafòric, novament pren protagonisme en “Vindràs”. Una cançó en la qual els afanys es fusionen amb la recerca de la composició perfecta (Seràs la cançó més perfecta que mai hagi escrit, la fruita més dolça de l’arbre, el fruit prohibit, em moro per tu, per tu només visc, m’ oblido de tot quan et busco de dia y de nit).
La rematada, que no el colofó, a tanta intrínseca musicalitat, bona poesia i fina sensibilitat és, sens dubte, el tema que dóna nom al nou treball discogràfic, “Em declaro innocent”. Una contundent declaració de principis condensada en una cançó. Joan Isaac deixa molt clar la seva impotència a l'hora de controlar la imposició d'un paisatge existencial que no li agrada. I aqueix inconformisme, aqueixa forma de ser, la proclama fugint de tota complicitat. Declara contundentment la seva innocència sobre aquest tema. Assumeix la seva covardia. Dubte, es revela i es proclama feliçment diferent (Em declaro innocent si no vull navegar riu avall el corrent. Potser sóc diferent, feliçment diferent).
L'epíleg a tanta bellesa artística és l’oferta final. Un tema, en italià, de Nini Giacomelli-Joan Isaac, “Se”. En un món a l'inrevés, si el desig fóra realitat, tot el desagradable d'aquesta vida seria mentida. Fins a la mort seria una fal•làcia. Segurament aqueix és el missatge final que el cantautor vol deixar-nos com a síntesi d'aquest nou i grat projecte.
Respecte a la producció musical, cal destacar l’estricta coherència i consonància amb els versos escrits pel cantautor. Tant sentiment, és percebut per l'oïdor afavorit per una encertada composició musical. Els temes són relaxats, plens de recòndita profunditat. Amb una instrumentació molt adequada per a tal fi. Piano, guitarres clàssiques i acústiques amb vaporosos arpegis, malenconioses cordes, envolupants baixos i, en el seu conjunt, una coherent globalitat que confereix al producte final un segell indiscutible de qualitat.
El disseny gràfic, original en el seu concepte. La puresa i senzillesa del color blanc simbolitza plenament el missatge d'innocència.
Per a concloure, ressaltar que “Em declaro innocent” està concebut en una etapa de la vida de En Joan en la qual l'experiència ja ha marcat, amb escreix, el seu inconfusible segell. A volta de moltes coses i la motxilla carregada d'esdeveniments i vivències, Isaac ens proposa les seues pròpies conclusions, plenes de congruència, en forma d'un excel•lent i impecable disc.
Confesse la meva admiració per la seva obra i la personal forma d'interpretar, però intentant deixar de costat tota subjectivitat després d'escoltar detingudament la seva última proposta musical, he de rendir-me novament a alguna cosa que ja tenia clar des de fa molts anys: Estem davant un dels grans cantautors del nostre temps.

© Artur Álvarez i Boix, març de 2011.

dissabte, 5 de març de 2011

MUSIQUEM EL POETA CASTELLONENC MIQUEL PERIS I SEGARRA: "A la torre de marfil..."

A la torre de marfil
de la meua intimitat,
rep la manyaga subtil
d’un món idealitzat.
Vull viure ma llibertat
sent presoner de la flor,
perquè he conegut la por
la fam i el fred de la nit.
Pel record d’aquell neguit,
tremola, encara, el meu cor.

Si jo faig el que em ve bé
sense fer mal a ningú,
també deixe a cadascú
fer allò que li convé.
No vull deslligar el nu
que em té afermat a una ombria,
on l’esperit sols somnia
-rebutjant malastrugances-,
sublimades esperances
a recer de ma follia.

1-novembre-1966
(Afanys primaverals 1966-1977)


El 2008 musicàrem poemes del llorejat poeta castellonenc Bernat Artola amb motiu del 50é aniversari de el seua mort. Ara és el torn d'altre il·lustre poeta de la terra. En el 2012 es compliran 25 anys de la mort de Miquel Peris i Segarra, un dels més prolífics poetes de la segona meitat del segle XX, que va començar a escriure a l'edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupat activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del País Valencià. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil de caràcter pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental». No obstant això, en la dècada de 1970 va encetar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més reeixit de la seua trajectòria.
De la mateixa forma que vam fer amb Bernat Artola, ara estem treballant en un CD commemoratiu de l'esmentat 25é aniversari i , una vegada feta la selecció de poemes, ja hem passat a musicar-los i a preparar les bases d'estudi.
Ara, simplement us presentem un dels poemes elegits: " A la torre de marfil..."

divendres, 4 de març de 2011

ANHELAT ESCLAT

L'herba humida
d'aquest particular espai
comença a ruixar-se
d'anhelat mantell groguenc.

Al jardí,
els botons de les branques
de la morera, que vigila
els silens pensaments,
està esclatant de joia.
I algunes noves flors
em donen la benvinguda,
-seducció per als sentits-
al clarejar l'alba.

Tot renaix de la letargia
empacat en vaporosos aiguamolls.
Dolç suc de taronja
per a tan suculent desdejuni.

Artur.

dijous, 3 de març de 2011

EL MUR: simbolisme irracional

Hi ha poques imatges que destruïsquen amb tanta claredat el concepte de llibertat com el simbolisme d'un mur. Moltes vegades els murs no ens deixen seguir les sengles marcades per la nostra facultat natural d'obrar. "El que és" i "el que ha de ser" moltes vegades es converteix en un xicotet espai murallat on quasi no podem ni respirar. Cada vegada ens aclapara més i no fem res per destruir els immensos murs d'afusellament d'aqueixos lligams i perjuís que tan sols ens condueixen al més fosc desànim.
Si en el silenci de la soledat ens endinsem en la recomanable tasca del pensament metafísic, segurament, arribarem a la conclusió que tenim més força de què imaginem per a destruir els murs, fins i tot, més consistents. La raó no pot estar reclosa o segrestada per cap límit (simbòlic o no). Ací radica, pense, el principal argument d'aqueix valor inqüestionable de l'ésser humà que anomenem llibertat.
Artur.

dimecres, 2 de març de 2011

LA TERRA: Un lament anunciat

La Terra se sent trinxada per culpa de les nostres transgressions. Són les queixes d'una sentència. És el plànyer captiu, ple de turment. Necessita reconquerir l'esperança. Necessita l'amor, imprescindible per a emmudir el plor de dolor i patiment. Necessita que perdure la flama de la vida al seu cor. L'ombra que projecta la seua angoixa és un paisatge ferit, demanant auxili.

Cal desfer camins
per a trobar noves dreceres,
les que hui trepitgem
són vells tractats trencats.

Vicis d'una Humanitat sense utopies.
Artur.

dimarts, 1 de març de 2011

EL BLOC SINGLADURES, EL MÉS VOTAT AL TOP CATALÀ (Febrer de 2011)

Gràcies a les vostres visites i votacions, el bloc SINGLADURES ha aconseguit el primer lloc al TOP CATALÀ del mes de febrer de 2011.
Des d'ací vull fer públic el meu agraïment a totes i tots els que heu fet possible aquesta circumstància.
Una forta abraçada.
Artur.