diumenge, 24 d’abril de 2011

VIURE SATISFACTÒRIAMENT

Moltes vegades he pensat el dur que ha de ser arribar a aqueix moment proper a la mort i adonar-se llavors del temps perdut i lamentar-se. Les coses que no s'han fet i ens haguera agradat fer.
Segurament ha d'envair un profund sentiment de penediment i tristor. Plaers senzills de la vida, a l'abast de tot mortal, no es van convertir en prioritats. Coses importants van quedar en el camí i unes altres, que no ho eren, van gastar part del nostre temps.
Cada vegada estic més convençut que una vida satisfactòria no la determina el molt que vivim, sinó com ho fem. L'important és la qualitat, no la quantitat.
Arribats a aquest punt, considere que hem d'intentar viure com si cada dia fóra l'últim. D'aquesta forma, segurament, quan el nostre temps arribe a la seua fi, podrem fer un balanç profitós de l'existència.


Artur.

dissabte, 23 d’abril de 2011

23 D'ABRIL: DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE-DIADA DE SANT JORDI

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada a nivell internacional amb l'objectiu de promoure la lectura, que té el seu orígen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l'època medieval per als homes per donar roses a les seves amants, i des de 1925 per a la dona a donar un llibre a canvi. A nivell internacional és promoguda per la UNESCO, qui la va promoure per primer cop el 1995.
El 7 d'octubre del 1926, Vicent Clavel Andrés, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar una festa en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616)
El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera va acceptar la proposta i el rei Alfons XIII va signar el Reial Decret que instituïa la Fiesta del Libro Español. Poc després, el 1930, es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de l'enterrament de Cervantes.
Més tard, el 1995, la UNESCO instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.
Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor català, i el 23 d'abril de 1616 del calendari julià (3 de maig de 1616 del calendari gregorià) també va morir William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès. També és la data de la mort de Miguel Lluís Vives, Inca Garcilaso de la Vega, el naixement de Maurice Druon, Vladimir Nabokov, Manuel Mejía Vallejo i Halldor Laxness.
La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_internacional_del_llibre

DIADA DE SANT JORDI

A Catalunya, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les corts de la Generalitat de Catalunya. La proposta es faria efectiva el 1456.
Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va reestablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat. La presència del llibre és deguda a que la diada coincideix amb el Dia internacional del llibre, que des de 1930 commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare. La primera vegada que es va celebrar el dia del llibre, però, fou el 7 d'octubre de 1926, coincidint amb el naixement de Cervantes, gràcies a una iniciativa de Vicent Clavel, un escriptor i editor valencià establert a Barcelona.
La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera. A tot Barcelona es venen llibres i roses, però és a La Rambla on l'esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de La Rambla se n'afegeixen de temporals. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes a Plaça Catalunya estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si es diumenge. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres i els teatres i sales d'espectacles fan promocions especials. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom s'aprofita, en 2010 s'estima que s'han venut sis milions de roses a Catalunya, el 40% de roses de tot l'any[cal citació]. Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobre tot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen Jocs Florals a les escoles, activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural de la ciutat comtal.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_de_Sant_Jordi

dijous, 21 d’abril de 2011

VISC L'ABSTRACCIÓ

Com dins d'una urna,
aïllat del batec mundà,
visc l'abstracció
afonat en les aigües
del més profund oceà.
El pensament vola,
plàcidament sumit
en la més abismal fossa
de la vigorosa meditació.
Des d'aquest lloc valuós
sent el pas de la vida
com un llunyà remor
de profunditat marina.
Ací només pretenc:
amable record,
precís judici
i calmar,
amb xarop efectiu,
l'intrínsec univers.


Artur.

dimecres, 20 d’abril de 2011

EL QUE ÉS I EL QUE HAURIA DE SER

Hi ha posicionaments en els quals existeix una gran diferència entre la realitat i el que hauria de ser. Quan açò ocorre el nostre univers es converteix en una gran mentida. La vida es transforma en un fosc escenari en el qual es perd de vista l'objectivitat necessària per a poder comprendre el món en què vivim. Els esdeveniments negatius ens descol·locen, en aqueix fals món de fantasia personal, i el que està ocorrent es fa incomprensible, sent situacions del món real.
Diuen que "la majoria de les decepcions que ens portem en la vida són degudes a la creença que la vida hauria de ser diferent del que és en realitat".
Així doncs, el món de la fantasia ha d'ocupar el lloc correcte en el nostre enteniment. La creativitat, la utopia,... segurament perdrien la seua valuosa aportació si no les abordàrem des d'una postura adequada en la qual estiguera ben delimitada i compresa la realitat i la imaginació.
La lluita per la consecució d'ideals ha d'escometre's, amb els peus en el sòl, des de realitats. Transformant-les a poc a poc i fent, de l'objectiu a aconseguir, un procés racionalment comprensible.


Artur.

dilluns, 18 d’abril de 2011

CLAREJA


Clareja,
la veu cavil·lada de la nit
rep el naixent dia
repleta de propòsits.
Que portarà de nou l'albada
per a llançar al vent,
airejant els motius
dels somiats deliris?
Vigilant, doncs,
espere viure el present
furgant profundament
les entranyes de la vida.

Clareja,...
La flor del taronger
embeu de dolça olor
el pensament.

Artur.

diumenge, 17 d’abril de 2011

L'ESPAI FÍSIC NO ÉS INCOMBUSTIBLE.

Els fets i accions de la humanitat es produeixen en un espai físic que es regeix per unes lleis determinades. De sempre hem pensat que, al llarg de la història, les situacions difícils i complicades es complementaven amb situacions de bonança. Hem escoltat moltes vegades allò de “després de les vaques flaques, vénen les grosses” o “després de la tempestat, ve la calma”. Hem considerat que existeix una llei “científica” que ha regulat aquest pensament cíclic al llarg de la història de la humanitat. Però ens hem oblidat d'una variable fonamental. El mitjà en el qual es produeix aqueix bucle sempitern està exposat a un desgast tal que està començant a fer trontollar-se els fonaments de l' esmentat mecanisme existencial. A dia d'avui estem a l'espera, com a aigua en el desert, que la tempestat done pas a una nova època de vaques grosses, però em pregunte, per a entendre'ns, que val tenir un "Ferrari" en un circuit que té la calçada molt deteriorada i plena de clots? No és bastant assenyat pensar que, si no prenem algun tipus de mesures sobre aquest tema, serà difícil poder pilotar el vehicle en l' esmentat recorregut?

Artur.

dissabte, 16 d’abril de 2011

NO ESTÀ TOT PERDUT

Estem vivint moments difícils. La vida en si mateixa és complicada. Avui es donen circumstàncies concretes que indueixen al descontent, la desesperança, la falta d'entusiasme. Contínuament estem observant com les bases que sustenten la nostra forma d'organitzar-nos, es trontollen. Les persones que han optat lliurement per dedicar els seus esforços a governar els assumptes públics, amb la nostra elecció i beneplàcit, han creat una espècie de casta en la qual existeixen unes normes d'acció i comportament que res tenen a veure amb el criteri d'aquells que els van triar. No tots són iguals, per descomptat, però la realitat és que la mala fama se l'han guanyada a pols. Per desgràcia, estem envoltats de nombrosos casos de corrupció en el si de la política, no sols nacional, és alguna cosa universalitzada en un ampli espectre que va des de l'òrbita de les democràcies capitalistes fins a les dictadures més contundents del nostre planeta. A banda de desigualtats planetàries, estats rics, menys rics, pobres i extremadament pobres, de una forma o un altra, tots són víctimes del fenomen. Avui és necessari que la humanitat civil prenga consciència d'aquest fet. Tot té un límit i ja estem observant com alguna cosa es mou en aquest sentit. Pobles sumits en el més absolut abús dels seus governants, s'han posat en peus i han cridat, prou! Quan s'arriba a situacions límit i el malmetre segueixen sent continu, no existeix cap designi diví, ni res que se li semble, que puga reprimir a la població més necessitada. Açò ens indueix a pensar que no tot està perdut. Que la humanitat també té els seus mecanismes de defensa enfront de les agressions extremes. Farà falta, més que la regeneració de la necessària classe política, la reeducació i reinterpretació de certs valors humans imprescindibles per a canviar el signe de l'actual situació. Cal reinventar el concepte de felicitat, pensant que no tot mitjà és vàlid per a justificar un objectiu plaent. Per tal motiu, devem no perdre la motivació, l'esperança, l'entusiasme. Hem de seguir omplint el nostre equipatge de creativitat, risc, voluntat, en poques paraules… d'utopia.


Artur.

dijous, 14 d’abril de 2011

CERTA SUBJECTIVITAT PERJUDICIAL

Hi ha persones que confonen solidaritat i tolerància quan de subjectivitat es tracta. És llavors, quan, sense adonar-se, entren en una espiral d’ incoherència que no són conscients. D'una banda, lideren la marxa de la justícia, la pau, la llibertat. Contínuament els seus discursos s'omplen de paraules agraïdes i compromeses amb les utopies universals. D'altra banda, quan el discurs es nodreix de retrets cap a situacions negatives en les quals es poden sentir identificats, amaguen el cap com l'estruç o simplement miren cap a un altre costat. La qual cosa ens indueix a pensar que, justament, el que ells critiquen és el que, en altres contextos, fan. És el símptoma determinant que avui dia defineix la nostra societat, la hipocresia. Avui, per desgràcia, la falsedat està instal•lada en els fonaments del comportament humà, propi de les societats neoliberals. Les excepcions, paradoxes de la vida, es troben majoritàriament del costat dels més desfavorits. Ells només miren en una sola direcció, la supervivència.


Artur.

dimecres, 13 d’abril de 2011

COM LA GAVINA...


L'astre rei
va calfant l'aire
d'aquest fresc matí
carregat de blau mariner.
Dispose les ales
per a alçar el vol
sobre les aigües
dels desitjats mars.
La dimensió, a poc a poc,
es transforma en immensitat.
L'espai obert
esclata de cel i mar.
Les ones van i vénen,
el seu harmoniós ritme
acompanya dolçament
el silenciós destí.
Sent immortal ambrosia,
-essència de mon desig-.
Al capdavant, l'horitzó
esclavitza la travessia.

Com la gavina,
solque llunyanies
en l'infinit espai
de mon somni mariner.

Artur.

dimarts, 12 d’abril de 2011

LA INTEGRITAT NI ES COMPRA NI ES VEN, ES PRACTICA

Tant a nivell col·lectiu com a individual, la màxima satisfacció personal ha d'estar a omplir d'honestedat la particular forma d'entendre la vida, de transmetre aquest judici i de sentir-se moralment bé amb un mateix i amb els altres. Poder, diners, fama,... mai han de comprometre aqueix estat de fiabilitat i honradesa necessari per a viure allunyats de remordiments i inquietuds. Per desgràcia, en l'engendre de societat que nosaltres mateixos hem creat, sembla complicat mantenir la rectitud personal com a valor en alça. Més aviat sembla ser que "els venedors de fum" prevalguen sobre els practicants de decència. Avui, no és clar que "el jònec d'or" puga alimentar-se amb dosi de dignitat. Descurar la integritat empitjora notablement la qualitat de les relacions i les espectatives que els demés tenen de nosaltres. Certes temptacions poden fer-nos sucumbir i omplir la nostra imatge d'indecència. És difícil fer-nos creure, si omplim la nostra paraula de reprotxable mentida.

Comerciar amb la integritat és la millor manera de destruir l'honestedat personal.

Artur.

dilluns, 11 d’abril de 2011

COM S'ESCURÇA EL TEMPS...

Com s'escurça el temps
quan el matí és deler
i la carícia estimada
recorre amable el rostre.
Els núvols passen de pressa,
omplen de vertigen
l'agradable sabor
del complaent moment.
L'aire es beu,
amb profunds glops de passió,
inundant les entranyes
d'inesgotable primavera.
Tot flueix en l'instant,
-saturat cabal-
de la vivència humana
amb traspuada dolçor.
No hi ha laments
d'incomodes sentències.
L'ànim se sent embriac
de complaguts licors.
No hi ha naufragis
ni silenciosa pena
que desdibuixe la nitidesa
de tan plaent obstinació.

Avui el desig pretén frenar,
amb decisió contundent,
el transitar implacable
de l'inapel·lable temps.

Artur.

diumenge, 10 d’abril de 2011

LA INÚTIL ENVEJA


Existeix un "no viure", incrustat en la pell d'algunes persones, que és capaç de crear una desmesurada addicció. És una desvergonya, segons l'efímer de l'existència, perdre el temps fomentant aqueixa tristesa pel bé alié. Alimentar el sentiment desagradable que es produeix en percebre en l'altre alguna cosa que es desitja, és una manera de limitar el nostre creixement personal i omplir d'impediments la relació amb els altres. Patint aquest crebant cabdal, provoquem una barreja d'emocions contradictòries que sols ens condueixen a avivar aqueix trist sentiment de desitjar el que no es té i viure contínuament sota el malèfic influx de les inútils comparacions, desaprofitant així gran part de les nostres energies, desenvolupant aspectes nocius per al nostre subjectivisme.


L'enveja ens despulla de tresors importants com l'empatia, comprensió i solidaritat.

Artur.

divendres, 8 d’abril de 2011

ESPERE NOVA ALBADA


Espere, amb aguda ànsia,
nova albada
per a descobrir, en silenci,
la fresca silueta
de la primera llum.
Mirar pretenc,
l'horitzó llunyà,
replet d'expectació,
sentint el frec suau
de la primerenca brisa
que el mar va embullant
en l'extensió del rostre.
I mentre la claredat avança
sobre la grisenca tenebra,
la ment acumula
essència de vida
en els resignats racons
del desgastat pensament.

Artur.

dijous, 7 d’abril de 2011

PECAT CIVIL

Contravindre les normes o els preceptes propis de la societat en la qual estem immersos, és, en certa mesura, allunyar-nos de la voluntat imposada per una minoria de personatges que pretenen organitzar el nostre espai guiant-nos en uns principis interessats, que després es converteixen en sagnants contradiccions. Una societat amb falsa moral no pot exigir el compliment de preceptes i normes, si aquestes es mesuren amb rasadores diferents en funció d'uns indicadors que responen i protegeixen foscos interessos en funció del poder d'on emanen.


Quan l'equitat social, davant la interpretació de les transgressions, no siga un miratge, el pecat civil tindrà una penitència justa.

Artur.

dimecres, 6 d’abril de 2011

TERAPÈUTIC MAR

Mar,
en la carícia de les ones,
desitge fondre,
la solitud que avui pretenc
amb la immensitat de ton infinit.
Vull despullar l'ànima
en l'assossec de ta companyia.
No cerque sorollosos dics
ni arribades a ports pretesos.
He deixat ma platja buida
per a endinsar-me en les marees.
Vull la quietud de ta essència,
refugi silenciós,
abisme solitari.
Cerque el baf de ton alè.
I en el temporal desterrament
d' aquest terapèutic mar,
que inquietament invoque,
retornaré, amb la nova alba,
a les costaneres aigües
repletes de peixos de colors.
A la platja amb clars horitzons.
Als ports d'amor inesgotable.

Artur.

dimarts, 5 d’abril de 2011

PODERÓS MÓN MATERIAL

És difícil conrear el nostre món interior vivint submergits en un univers on “el jònec d'or” està representat en forma de poder, diners, egoisme, injustícia, desigualtats, imposicions,…És aqueix món de ”tant tens, tant vals”. La nostra voluntat viu condicionada per la manipulació del propi sistema. Intentem revelar-nos. Proposar arguments racionals a tant despropòsit, però les nostres revolucions són engolides pel propi engendre. En l'estat relacional i social que la humanitat de “a dalt del pont” ha imposat als quals vivim sota, és necessari, per a arribar més enllà de les certeses, abstraure's de l'esperpèntica quimera que ens devora. Per a millorar el nostre món, és imprescindible aïllar-se de la quotidiana realitat que patim, imaginant altres pilars que sustenten, amb arguments diferents, la nostra existència. Procurant que tots estiguem situats, amb la deguda dignitat, “a dalt del pont”.

Artur.

dilluns, 4 d’abril de 2011

MAL DIA PER A DEIXAR DE FUMAR O ALGUNA COSA SEMBLANT

Amb els primers rajos solars, la llum començava a colar-se pels orificis de la persiana de la seua habitació. La penombra, foradada per les circulars i radiants projeccions de la claredat, difuminava un peu nu que s'escorria fora del càlid mantell de l'edredó. A mesura que la llum anava buidant incògnites, la realitat es despullava davant els seus ulls. Un paisatge desolador. El caos en l'habitació era total. No quedava ni un sol racó capaç de mitigar el neguit produït pel desordre de l'estada. En la pantalla de l'ordinador, una finestra oberta esperava que algú accionara el botó de "acceptar", amb un xicotet missatge en el requadre: “Desitja activar les subrutines que provoquen la modificació de la seua conducta?”

Artur.

diumenge, 3 d’abril de 2011

LLACH, EL MAR I JO

El meu amic el mar
té la calma d'un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.

El meu amic el mar
té el coratge d'un déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velam
seguim un joc incert.

I, tanmateix, potser
el gep de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars.

El meu amic el mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.

És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent.


Lluís Llach
Bressol de tots els blaus (1978) Ariola.


Els que tenim la sort de viure al costat del mar, sabem bé del seu influx. Sabem l'efecte de la seua brisa sobre l'ànim i de com fixar la mirada cap a l'horitzó cercant respostes. Sabem el llenguatge de les ones quan amaguen la solitud de la nostra mirada. El mar és un misteri amb ritme, amb sol i lluna i, naturalment, amb poesia. El mar, son blau diürn, sa nit argentada per lluna plena, sa calma, son enuig, son espill... són motius anhelats en molts dels poemes i en aquest sentit no puc deslligar mar i poesia del gran mestre Lluís Llach. No imagine escriure un poema que parle del mar sense pensar, per exemple, en la forma d'identificar-se amb el concepte que utilitzava en Lluís a la cançó "Bressol de tots els blaus".


Artur.

dissabte, 2 d’abril de 2011

EL TEMPS S'ENGRUNSA...


El temps s'engrunsa
al meu voltant,
ballant la infinita dansa
de la inexplicable eternitat.
Pretenc, inútilment,
retenir son batec
en la joiosa estona
del present plaent.
I com a peix d'aigua,
se m'escorre en les mans.
No puc aturar
son regular i inexorable pas
-tossuda tasca-
cap a l'indefinit.
No hi ha, per tant,
cap possibilitat explicable
d'assumir el vigent goig
com un avui permanent.

Què efímer és
el continu nàixer i finir
del lliscat moment
que nominem temps!

Artur.

divendres, 1 d’abril de 2011

SINGLADURES: guanyador al TOP CATALÀ del mes de Març.

Novament vull agrair públicament a totes i tots els que heu fet possible, amb els vostres vots, que SINGLADURES haja sigut, el passat mes de Març, el bloc més votat en el TOP CATALÀ.

Artur.

1 D'ABRIL: DIA PER A FER BROMES.

A França i a Itàlia se celebra com un dia per a fer bromes (molt semblat al dia dels innocents a Espanya i Amèrica Llatina), anomenat "Peix d'abril" (Poisson d'avril , Pesce d'aprile en els idiomes respectius). En altres països rep noms com "April Fool's Day" (Regne Unit i Estats Units) , "Dia da mentida" a Brasil o Ziua Pacalelilor a Romania. També "Ден на шегата" (dia de la broma) a Bulgària.

http://es.wikipedia.org/wiki/Pescado_de_abril