dimarts, 31 de maig de 2011

ADMETRE ELS ERRORS

Cada vegada que cometem un error tendim a negar-ho. I conseqüentment no aprenem d'ells. Per norma procurem dissimular les nostres equivocacions. Açò no ens aporta cap benefici, més aviat alimenta una profunda frustració interior.
L'única forma de demostrar confiança en si mateix està a admetre les equivocacions. El contrari és enganyar-nos a nosaltres mateixos. Com a éssers humans cometem errors i açò no és un fracàs, és una manera d'aprendre lliçons i acumular experiència.

Admetre errors ens acosta més a la perfecció.

Artur.

diumenge, 29 de maig de 2011

VISCA EL BARÇA!!!: CAMPIÓ DE LA "CHAMPIONS LEAGUE" -WEMBLEY 2011"


Avui,
el jardí de les paraules
ompli el seu preuat espai
amb un nom que agermana
arrels i sentiments.
Un sentir al vent
tenyit de passió blaugrana.
Una bandera que,
a crit precís,
en l'Olimp del futbol,
oneja als quatre vents.
Des de Wembley fins a l'infinit,
un nom retruny amb joiós esclat
en el grandiós univers:

BARÇA, BARÇA, BARÇA!!!

Artur.

divendres, 27 de maig de 2011

VIATGE ONÍRIC

Encara tinc nítid
el darrer viatge oníric
pel “carrer d'Amunt”.
Les entrades de carros,
els ombrívols habitatges,
propis de llauradors,
amb amplis portals.
En el carrer, solejat jorn,
alegrant l'estiu,
els crits dels xiquets
jugant joiosos
amb balons forjats
de tela i esparadrap.
I assolellats terrats
replets de roba estesa,
colomers, jardineres,
olors i trastos vells.

En l'obac i frecs del moment,
una botija, amb randes,
refredant el líquid element.

De la nit, en la foscor,
he invocat imatges
perdudes en el record.

Artur.

dijous, 26 de maig de 2011

VELLA EMPENTA

Arques mig oblidades,
-antic suc jovenívol-
repletes de vella empenta,
vénen dansant,
polsegoses,
com a nata crescuda.

I existeix una morera,
sobre l'ombra de l'estiu,
que en el brancatge acull
sempiterns crits de dignitat
que avui denuncien
atropells i desmesures.

Qui pot dibuixar els somnis
sense remoure els records?


Artur.

dimecres, 25 de maig de 2011

IDEES PRECONCEBUDES, NO GRÀCIES!

Per als que ja tenim una certa edat, les idees preconcebudes acumulades al llarg de l'existència poden frenar la nostra activitat. Poden, per consegüent, ser un dels principals inconvenients que interfereix seriosament en la nostra capacitat per al canvi.
Un pensament massa estructurat només condueix a l'encabotament i l'immobilisme.
És necessari deixar pors i dotar a la ment de l'obertura i imaginació necessàries per a canviar amb els temps i les novelles necessitats.

Artur.

diumenge, 22 de maig de 2011

QUI ESTÀ AVUI AMB ELS INDIGNATS?

D'una forma o una altra totes i tots els que avui anem a exercir el nostre dret al vot som conscients dels possibles resultats. És difícil valorar el grau en el qual aqueixa reflexió INDIGNADA plantejada pels esdeveniments pot fer canviar el signe del previsible.
Avui simplement vull llançar al vent una última cavil•lació: Tots i totes sabeu perfectament on estan els que no volen o no els interessa oferir resistència contra la dictadura dels mercats. Però recordar que ells estan, en certa forma, salvats de la profunda crisi que ens assota. En canvi, la població civil, la del carrer, la que segueix patint les nefastes conseqüències d'una política centrada a solucionar els problemes de "el gran capital”, segueix tenint un futur poc encoratjador. Aqueix avenir segurament serà diferent si utilitzem la força del nostre vot per a reconduir una democràcia “bruta” i “irreal”. El futur ha començat a canviar ja des del moment en què el moviment del 15-M ha triomfat rotundament. Són els que són i hi ha qui pretén demonitzar-los i fer insignificant la seua presència, però darrere d'elles i ells està la solidaritat i suport de la immensa majoria de la societat civil. El teu vot avui pot obrir el camí cap a una nova forma d'entendre l'existència més solidària, justa i feliç.

Vos deixe aquest video (penjat en Youtube) homenatge a totes i tots aquests bojos que pensen que poden canviar el món amb el convenciment que solament aquells que ho pensen ho aconsegueixen. Ells impulsen la humanitat cap a avant. Desperta! No els mires, Uneix-te!



Açò va pels bojos, els inadaptats, els rebels,
els problemàtics,
els que van en contra del corrent,
aquells que veuen les coses diferents,
no segueixen les regles,
i no respecten l' establit.
Pots citar-los,
estan en desacord,
glorificats o demonitzats,
però l'única cosa que no podràs fer
és ignorar-los.
Perquè ells canvien les coses,
impulsen la humanitat cap a endavant
i, encara que alguns poden veure'ls com a bojos,
nosaltres veiem genis
perquè els que estan tan bojos
com per a pensar que poden canviar el món,
són els que ho aconsegueixen.
No els mires,
UNEIX-TE!




(Aquest text en cursiva és una traducció de la veu en "off" del video)


Artur.

dissabte, 21 de maig de 2011

DIA DE REFLEXIÓ

Vols polítics corruptes, egoistes, aferrats al poder o per contra noves cares capaces d'il·lusionar, compromesos amb l'honradesa i les ganes de regenerar la classe política?
Vols polítics que lluiten per assegurar els seus desmesurats privilegis o aquells que pretenen fer de la seua comesa una activitat laboral equiparable a la de qualsevol treballador?
Vols polítics que entenen la cultura com quelcom secundari o prefereixes gent compromesa amb ella?
Vols dirigents que desoeixen les peticions de la gent que els va votar o a aquells que prenen les seues decisions tenint en compte l'opinió i suggeriments de la ciutadania que representen?
Vols polítics que demanen perdó per parlar en valencià o prefereixes a aquells que consideren la nostra llengua un element essencial de la nostra identitat com a País Valencià?
Vols que el dictat del gran capital seguisca sent el que marca les pautes d'una democràcia bastant adulterada a causa dels seus fagocitaris interessos o prefereixes persones capaces de plantejar noves formes de valorar i entendre l'existència?
Prefereixes donar el teu vot a dirigents que fomenten amb les seues polítiques la distància entre rics i pobres o per contra vols polítiques encaminades a reduir les diferències, treballant prioritàriament per aconseguir uns mínims raonables per a la dignitat de tot ésser humà?
Vols seguir vivint angoixat per arribar a final de mes mentre uns altres s'angoixen per no reduir els seus considerables beneficis?
Vols una Educació i una Sanitat enteses com un servei públic essencial o més aviat una educació i Sanitat basades en el negoci i tot el que açò comporta?

Segurament amb llistes obertes tot seria més fàcil. Segurament les preguntes que pots fer-te en un dia com avui són incalculables, però la realitat és que la DEMOCRÀCIA REAL pasa per reflexionar molt seriosament sobre qui pretén seguir fomentant uns plantejaments que ens porten a continuar alimentant "el mastodont capitalista" i els qui plantegen que el futur passa per fer de les presents utopies futures realitats.

Ahir lluitàrem per aconseguir la democràcia, avui, INDIGNATS, lluitem per netejar-la i regenerar-la.


Artur.

dijous, 19 de maig de 2011

ESTIC INDIGNAT! per açò vaig a votar.

Considere que la millor forma de lluitar, des d'una postura pacífica, contra aquells que demanen perdó per parlar en valencià, que utilitzen en el seu benefici la política i el sufragi popular per a sadollar la seua voracitat i indecència, és acudir en massa a les urnes diumenge que ve, 22 de maig de 2011.
Aquesta vegada no hi ha vot útil que afavorisca el bipartidisme. Aquesta vegada ha de prevaldre el vot progressista èticament correcte cap a aquells que, per la seua trajectòria, honradesa i decència mereixen i poden, des de les institucions, fer de la política un vertader servei a tota la ciutadania. Siga en el poder o en l'oposició.
Cal votar a aquells que consideren l'activitat política com una activitat més del món laboral, amb l'adequat reconeixement i remuneració, però sense privilegis diferenciats pel que fa als altres treballadors.
Es mereixen el nostre vot els que, amb autèntic convenciment, volen treballar per a deixar a les generacions futures un món més just i feliç. Allunyats del poder dels diners. Allunyats de la dictadura dels mercats. Allunyats de "corrupteles" i egoisme.
El bipartidisme ha aconseguit generar un rebuig davant els seus plantejaments, apartats de les polítiques socials, amb retallades importants als menys culpables.
Han preferit utilitzar la democràcia per a seguir alimentant als grans poders neoliberals, amb tot el que açò comporta. S'han posat del costat del “mastodont capitalista”. Per al gruix de la societat civil han quedat les sobres i els letals sacrificis.
Avui necessitem salvar els assoliments democràtics. Hem d'estar atents per a distingir clarament entre opinió pública i opinió mediàtica. Hem de cridar, amb veu forta i decidida, en les urnes, que no anem a permetre que es desdibuixe el vertader significat de la paraula “democràcia”. Per açò és necessari votar, per a expulsar, a poc a poc, de la política a tots aquells que, amb la seua forma de fer i actuar, desvirtuen les expectatives d'una societat que cerca ser i sentir-se feliç.
Avui necessitem polítics que creguen en futures realitats en forma de presents utopies. Que lluiten perquè el dictat dels macro poders econòmics no dirigeixen aquesta necessària nova forma de fer política basada en la justícia social. Una vida més digna i feliç per a totes i tots en un planeta ecològicament respectat.


Artur.

dilluns, 16 de maig de 2011

AL VOLTANT DE LES ELECCIONS DEL 22 DE MAIG

Cercant una definició vàlida de "democràcia" trobe la següent: "Doctrina política en favor del sistema de govern en què el poble exerceix la sobirania mitjançant l'elecció lliure dels seus dirigents".
Una definició suficientment suggeridora per a reflexionar respecte al seu significat i formular qüestions que posen en dubte el concepte.
És sobirà aquell ancià o anciana que va a votar, sense saber la papereta que algú li ha introduït en el sobre?
És sobirana aquella persona que vota a un determinat partit polític per considerar a un candidat molt competent, honrat, preparat,... i ha d'engolir-se a altres candidats, que van en la mateixa llista, de dubtosa o nefasta consideració?
És sobirà el ciutadà que exerceix el seu dret al vot i després resulta que l'escrutini no és el fidel reflex de neteja en les urnes, ja que han participat persones censades de forma irregular per a decantar el resultat cap a una determinada formació política?
És sobirana la persona que acudeix coaccionada a votar, preparant-li el corresponent sobre, acompanyant-ho i controlant-ho, pràcticament fins a la mesa electoral, perquè no realitze cap canvi?
És sobirà el ciutadà que acudeix il·lusionat a votar amb la papereta d'un determinat partit polític, pensant que el seu programa està ple de bones propostes i després, una vegada aconseguida la representació, no posa en pràctica el promès, sense una explicació ni justificació adequada?
Escolte a nombrosos polítics, en tertúlies radiofòniques i demés, queixar-se de la visió tan negativa que manifesta la immensa majoria de la societat civil sobre la seua comesa, com si el ciutadà sobirà haguera d'engolir, sense denunciar, les irregularitats manifestes anteriorment. Sembla ser que, una vegada obtingut l'escó, cal oblidar-se de qui t'ho ha proporcionat amb el seu vot.
És obvi que no tots ni totes són iguals. Però hi ha realitats i arguments més que suficients per a fer ruboritzar a un sector de la classe política, encara que ells vulguen justificar l’injustificable.
La realitat és la que és i haurem d'exercir la sobirania -esperem que siga la immensa majoria- amb responsabilitat i contundència, intentant que el vot vaja en la direcció que considerem que menys distorsione la definició, ja tant descafeïnada, de “democràcia” i, al seu torn, millor represente l'ideari i les expectatives de cadascú. I defense, sense complexos, la identitat i el benestar del nostre País Valencià.
Jo, de moment, em quede pensatiu i meditabund, pagant religiosament els meus impostos i sense veure la TV3... De fons escolte aquella cançó de Lluís Llach: “No és això companys, no és això, pel que varen morir tantes flors...” i pense en el que és i en el que deuria de ser.



Artur.

dimecres, 11 de maig de 2011

LA MAR


La mar
es presenta, bressada,
per la plàcida expectació
del tros d’instant.

Flueix l’energia,
entre bambolines amagada,
inundant el paisatge
d’evocador frenesí.

És un espai viu.
Un racó ple de subtilesa.
Un lloc que ens esgarrifa
molt més enllà
dels previsibles horitzons.

Artur.

dilluns, 9 de maig de 2011

ERMITA DE SANT PAU D'ALBOCÀSSER

L'Ermita de Sant Pau, també albergueria, és un edifici religiós d'Albocàsser (Alt Maestrat, País Valencià), a uns 3 quilòmetres de la vila, en l'encreuament de les carreteres de la Torre d'en Besora i de Vilafranca. Es tracta d'una edificació d'estils medieval i barroc construïda entre els segles XVI i XVII, que amplia les seves estades en el segle XVIII.
L'Església comença la seva construcció en 1617. És d'una sola nau rectangular, de tres trams sense capelles ni creuer, amb interessant cor alt als peus. Impacta pel seu sentit de la mobilitat i les seues impressionants obres d'art que reflecteixen la manera de vida i les preocupacions de la població que va habitar aquestes terres fa milers d'anys.
A la fi del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, comença a aixecar-se l'albergueria ampliada en el segle XVIII per dues ales porticades als costats. L'albergueria s'articula al voltant d'un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat ràfec treballat en pedra, i des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres. Per l'escala en pedra de tradició gòtic-catalana s'arriben a les dependències superiors, ben treballades en pedra llaurada i sostres de fusta, on es troba la sala de reunions, decorada amb pintures murals monocromades del primer terç del s. XVII, que desenvolupen escenes de la vida del Sant i altres temes complementaris i alegòrics.
El conjunt ha estat declarat Monument Històric Artístic Nacional.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:SantPau2_Alboc%C3%A0sser.jpg

diumenge, 8 de maig de 2011

MIQUEL PERIS i SEGARRA: "Jo he vist..."



Jo he vist la fam ser guany de cada dia;
la por i el plor, joguines de l’ infant;
el sol, rodó i daurat, pa del migdia;
la dalla de la Mort, lluna minvant.

Jo he vist florir tothora la rosella
al calcinat rocam del clapissar.
I el calze de la virginal poncella,
rebre un rou verinós, i mustigar.

Ja n’ha vist prou. El bram de la tempesta
rebutja l’esperit que, fugisser,
vol soplujar sa mítica conquesta
sota l’ombrall d’un reflorit roser.

I ací sóc nu rebent de l’estelada,
-dosser espiritat que lluu la nit-,
un bany d’argent fins la novella albada
que faça clar un món enterbolit.

29-maig-1969
(Vull assolir 1969-1970)

Miquel Peris Segarra (Castelló de la Plana, 1917 - Castelló de la Plana, 31 de desembre de 1987) va ser un poeta valencià, un dels més prolífics de la segona meitat del segle XX.
Va començar a escriure a l'edat de quaranta-cinc anys, tot i que abans havia desenvolupar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil van portar el teatre i altres expressions culturals a les comarques septentrionals del País Valencià. Es declarava admirador de Salvador Guinot i Bernat Artola i va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera literària, inclinant-se per un estil de caràcter pairalista i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster qualificaria de «paisatgisme sentimental». No obstant això, en la dècada de 1970 va encetar una línia més intimista amb la producció dels poemaris que han estat considerats com el més reeixit de la seua trajectòria.

dilluns, 2 de maig de 2011

PASSAT, FUTUR, PRESENT

El passat,
temps allunyat,
fugit de mi,
record,
sense sorolls,
distanciat,
perdut.
Futur anhelat,
absent,
desig inassolible,
desconegut,
avenir.
Únicament
un temps nostre:
Ara!


Artur.