dijous, 29 de setembre de 2011

REALMENT PATÈTIC

En el periòdic PÚBLICO llig el titular següent: “Peligran los centros de discapacitados catalanes”. I extrac el nucli de la notícia: “Los centros catalanes dedicados a la atención de personas con discapacidad están en la cuerda floja. El anuncio de la Generalitat de posponer dos meses el pago de las ayudas públicas a todos los servicios de dependencia afecta especialmente a estas organizaciones, que son las más pequeñas.”

La primera i ràpida conclusió és qüestionar-me el següent: En que món de cafres estem vivint? Com pot ser que no hi haja diners per a atendre els nostres majors més necessitats i continuem utilitzant luxosos cotxes oficials, suculents “esmorzars de treball”, nombrosos assessors innecessaris, sous desproporcionats de polítics i alts càrrecs públics i privats, …? La llista podria ser interminable, però el més descoratjador és observar com la notícia ix publicada en els periòdics, ens indignem per això i després de la corresponent acalorada tot es queda en una denúncia que, amb el temps, novament quedarà en l’oblit.
Mentrestant, més d’un ancià o anciana patirà un final vital sense l’atenció que es mereix.
És que no hi havia un altre lloc on retallar? Aquest és el món capitalista, neoliberal i feliç que volen mantindre amb ungles i dents? És aquesta la solució que els nostres polítics tenen per a fer front a l’actual crisi econòmica? La societat civil continuarà utilitzant la denúncia passiva com a forma de desacord? Realment patètic. (Artur).

L'EXISTÈNCIA NO ADMET REPRESENTANTS

Repassant alguns proverbis i frases celebres, trobe una de l'escriptor i psicoterapeuta argentí Jorge Bucay que realment em crida l'atenció: "L'existència no admet representants".
Pensant en açò, efectivament, arribe a la conclusió que per a créixer en la vida és imprescindible cercar, indagar, descobrir, somiar,... per nosaltres mateixos. El nostre activisme vital, aqueix que alimenta l'enteniment i desenvolupa la nostra persona, és intransferible. Hi ha coses en el nostre avanç existencial que no podem traspassar a ningú.
El contrari, considere que fomenta una mena de proteccionisme perjudicial per al creixement personal.
Una cosa és l'ajuda per a trobar els camins adequats i una altra molt diferent és que caminen per nosaltres. (Artur).

dilluns, 26 de setembre de 2011

APUNTANT CAP ÍTACA

En aquest preludi
d'humit clarejar
dansen les espines
de l'efímera existència.
Des de la profunda eternitat,
acompanya mon desvetllar
un rumor de mar
que embolica l'espai
de les fosques roques.
Les xicotetes ones,
són paraules oblidades
que, des de llunyans capvespres,
dormides,
enfilen el flux
de noves albades.

Entre aigua i escriptura,
la creixent matinada,
novament solta amarres
apuntant cap a Ítaca.

Artur.

divendres, 23 de setembre de 2011

XICOTET BALANÇ

Des del 15-M fins hui ha transcorregut un espai de temps suficient per a poder fer un xicotet balanç d’allò que s’ha viscut en aquests últims mesos i les perspectives de futur que podem intuir.
En poc de temps el nostre ànim ha solcat les simètriques aigües de l'esperança i la decepció. Hem passat de l’eufòria desmesurada de la resposta ciutadana indignada al més absolut decaïment. Ni tant, ni tan poc.
Hui les aigües equilibren el seu nivell, en vespres d’unes eleccions generals que, segurament, a mesura que s’acosta la data, elevarà, sens dubte, novament el termòmetre de l’esperança indignada.
Però després el nivell de les aigües tornarà a l'estat de normalitat, sense més sorolls que algunes escaramusses reivindicatives que , com sempre, seran aïllades i reconduïdes, amb l’acostumada manipulació dels mitjans de comunicació, a l'estat de letargia reflexiva.
Hi hauran algunes mesures solidàries, però l’essencial continuarà imperant en la societat. L’irrenunciable postura de construir una nova forma de convivència, apartada dels desfasats i criminals postulats del més cruel capitalisme neoliberal, continuarà ocupant l’espai de les esperançadores utopies.
Per això hui, de nou, em qüestione, per què és tan difícil perdre la por i comprendre que un nou orde de pensament és necessari per al futur de la humanitat? Per què la reflexió coherent i solidària no triomfa en les urnes?
Pareix que continua primant això de: “pa per a hui, fam per a demà”. És incomprensible observar com, tossudament, ens acostem, més i més, a un futur d' autodestrucció (Artur).

dimecres, 21 de setembre de 2011

CREMANT EL MAL SOMNI

Les paraules escrites
de penombra inundades
renoven el vers
de la desitjada claredat.
Vomite intents
d'arribar a la llum.
L'ànsia corre més
que la rotació terrenal.
I en la pàl·lida solitud
de foscor coberta
cerque, entre paraules,
irreals pensaments.
Ocells d'argila,
modelen amb mà insegura.
Revolegen les ombres,
decorant el silenci.

Angoixat per l'espera
procure omplir d'enderroc
el batec de la nit,
cremant el mal somni.

Avui, els esmolats punyals
del bagul dels records,
resolen el laberint
cap a la claredat estimada.

Artur.

dimarts, 20 de setembre de 2011

HONESTITAT I AUTOENGANY

Caure en el parany de l'autoengany ens porta a la pèrdua de qualitat humana. Negar les evidències, quan aquestes no són desitjades, pot ser un mecanisme d'autodefensa que, de forma instintiva, pal.lia una situació que desitgem falsejar per rebutjada.
Quan es dóna aquesta tessitura entrem en el terreny de la destrucció, en un grau més o menys important, de la nostra honestedat.
Mentir-nos a nosaltres mateixos ens allunya del valorat acte de viure d'acord a com es pensa i se sent. Conseqüentment, tard o d'hora, quan intentem sortir de les falses realitats i treure'ns la bena dels ulls, entrem en una espiral de contradiccions, tant en el camp de la relació amb el nostre món interior com exterior.
Estem, doncs, parlant d'un dels tants arguments que nodreix la nostra insatisfacció. (Artur).

diumenge, 18 de setembre de 2011

LLOCS: LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.

La Tinença de Benifassà és una comarca històrica del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat a falta d'una llei de comarcalització, tot i que les relacions de la comarca han estat més intenses amb la d'Els Ports i les Terres de l'Ebre.
Hi pertanyen els pobles de Castell de Cabres, la Pobla de Benifassà (que en l'actualitat disposen de municipalitat), el Bellestar, el Boixar, Coratxà, Fredes (integrats, aquests quatre, dins del municipi de la Pobla de Benifassà) i Bel (integrat dins del municipi de Rossell).
La Tinença apareix com a comarca natural al mapa comarcal d'Emili Beüt, Comarques naturals del Regne de València, de l'any 1934.

Història
Durant el periode musulmà hi habia un castell que controlava la comarca, el castell de Beni-Hassan, d'on li vé el nom. Aquestes terres, conquerides cap a l'any 1230, van passar a ser administrades directament pel govern del Principat entre els anys 1260 i 1262 juntament amb la totalitat dels termes de Vallibona (dins de la comarca dels Ports) i Rossell. Amb aquesta adscripció, el Principat dominava la totalitat de la conca del riu Sénia.
El monestir de Santa Maria de Benifassà.El rei Jaume I manà costruir un monestir al costat del castell, que fou la primera fundació de l'Orde del Císter al Regne de València. Tota la comarca pertengué en feu a l'abat del monestir, que hi va constituir una "tinença". Els límits amb Beseit no eren del tot clars i es va demanar que emetés un arbitratge per resoldre el litigi el duc d'Íxar, que donà la raó als beseitans, i per aquest motiu avui en dia encara es poden veure dins del terme de Beseit diverses creus del monestir de Benifassà tallades a les roques.
Un dels principals productes de la zona és la mel de gran qualitat comercialitzada sota la denominació Mel de la Tinença de Benifassà. La majoria de pobles de la comarca històrica han patit una forta pèrdua de població des de la segona meitat del Segle XX, degut a l'abandonament progressiu de l'agricultura tradicional per part de la joventud local i els canvis en les formes de vida. Aquesta pèrdua de població ha determinat, entre altres causes, la desaparició de cinc ajuntaments de la comarca històrica. El monestir, declarat Monument Nacional el 1931, és ocupat per les monges cartoixanes de Sant Bru, la primera cartoixa femenina establerta a l'estat espanyol.
El Govern valencià va declarar gran part de la comarca històrica parc natural el 19 de maig de 2006. http://ca.wikipedia.org/wiki/Tinen%C3%A7a_de_Benifass%C3%A0

dissabte, 17 de setembre de 2011

EQUIPATGE

Un cos,
esculpit amb l'afilada ratlla
de la llum del dia.
un silenci de pedra,
trencat per la lleugera xiulada
de la suau brisa.
Uns pensaments,
enfonsats en la profunda letargia,
apuntant nou clarejar.
I a l'altre costat de la finestra,
un mar obert a l'horitzó
sense més dimensió
que l'absoluta immensitat.

És l'equipatge
que teixeix les meues albes.
Espais sense veu,
enfitats de reflexos
i lluminós mirall.

Artur.

dimecres, 14 de setembre de 2011

IMMOBILISME RACIONAL

La manera de pensar no ha d'entendre's mai com una situació tancada. Des d'aquest posicionament és molt difícil potenciar algun canvi en la nostra vida. Sense desafiaments, estem abocats a una perspectiva tancada, incapaç de qualsevol possibilitat d'alternativa de canvi.
També, el tancar-se en pensaments inamovibles, a la llarga, ens proporcionen visions allunyades de la realitat, ja que el temps passa i les coses canvien. El pensament original pot quedar antiquat.

Conclusió: dinamitzar el nostre pensament ens condueix a escenaris, perspectives, actituds més convenients i vigoroses respecte a la vida. (Artur).

divendres, 9 de setembre de 2011

CLAREJA, ENTRE GESSAMINS...

Clareja,
entre gessamins
i el pàl·lid record
que l'onírica nit deixa.
L'hora de caderneres i frescors
s'omple d'un silenci reflexiu.
En les entranyes del cervell,
la vigorosa rosada tempera
l'intent d'evocar
la planyença dels estels.

L'aroma dels pètals,
la melodia de la matinada,
el clar fosc de la perspectiva,
acompanyen el vetlat record
que ha deixat la hipnòtica nit.

Una altra alba més,
el batec de la foscor

és copiós festí
per a l'inquiet pensament.

Artur.

dijous, 8 de setembre de 2011

EL VALOR ABSOLUT

En ocasions confonem el valor d'una situació, concepte, idea, etc. en funció de la nostra particularitat. En la realitat hi ha fonaments que, en la nostra valoració, prenen la seua força segons els nostres propis interessos. La singularitat és important a l'hora de defensar els posicionaments personals.
Però hi ha vegades que aquest argument no és vàlid quan tractem aspectes o situacions que, des de la seua objectivitat, prenen el valor en si mateixes. Són principis morals o ideològics indiscutibles que estan per sobre de qualsevol subjectivitat. (Artur).

dimarts, 6 de setembre de 2011

RECORREGUT

El silenci inunda
el recorregut pel teu cos.
Consulte cantonades,
devore la penombra.
Construïsc tendreses
teixides amb els dits.

En la llum de trinats i rosades,
novament, transite apassionat
dreceres del desig.

Artur.

dijous, 1 de setembre de 2011

HE VINGUT A L'ALBA NU

He vingut a l'alba nu,
amb els braços estesos,
compartint l'ombra i la carn.
Des dels alts cims
del profund somni,
entre tremoloses carícies,
he baixat prest
a les portes de ta essència.
En sentir-te,
ha florit un mar de tendresa.
L'ancora del meu navili
ha aferrat tota la passió
en el fons de penombra
de tes escruixidores aigües.
I he seguit negant la dolçor
d'aquest anhelat verger,
el teu cos i el meu desig,
sota l'indeterminat lluminós.

Remogut de passió,
he cercat sendes en ta pell
abans que emmudiren les ombres
davant el clarejar del nou dia.


Artur.