divendres, 28 d’octubre de 2011

L'ESTRENADA TARDOR

Transite
el malenconiós llenç
replet de paraules
impregnades pel pressentiment
de l'humida essència.
Són les primeres aigües
de l'estrenada tardor
que inunden de llangor extrema,
el ventre del temps,
al compàs de la finita existència.

... i el finestral
s'omple de pètals de vidre.
La mirada fuig,
perduda, traspassant
àvids desitjos de fum.

Artur.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

INTEL·LIGÈNCIA I SENTIT COMÚ

De forma bastant generalitzada, existeix una concepció errònia a l'hora de valorar la intel·ligència. Normalment té molt a veure amb l'educació formal i la quantitat de coneixements que posseïm. Però en la pràctica, açò no és molt operatiu si no anteposem el que podríem entendre com a educació real.
Cap titulació universitària pot suplantar les experiències de la vida real acompanyades del poder de la imaginació i la motivació.
Ser intel·ligent en la vida és aplicar el sentit comú a l'hora de qüestionar les coses. I açò, ara com ara és alguna cosa que no es porta molt en l'educació formal. Gran part dels coneixements adquirits a l'hora d'estudiar qualsevol carrera universitària no són molt vàlids per al joc de la vida. (Artur).

dilluns, 24 d’octubre de 2011

AL VOLTANT DE COM GESTIONAR LA CULPA

Per a avançar en el terreny del desenvolupament personal és fonamental saber gestionar l'enteniment de la culpabilitat a l'hora d'avaluar els errors personals.
Tot error és un motiu essencial d'aprenentatge que, segons com ho assimilem, podem forçar positius assoliments en el creixement de la nostra personalitat.
Hi ha qui culpa als altres dels seus propis errors. Fet que ajuda molt poc a avançar en aquest sentit.
Per contra, és imprescindible considerar que els errors es produeixen, normalment, per la nostra pròpia relliscada.
Amb aquest segon plantejament, segurament, obtindrem resultats més interessants en el complicat afany per omplir de sensatesa la nostra vida. (Artur).

divendres, 21 d’octubre de 2011

ALBA A BRAMS DE FERRO

Aquest clarejar
que el vers doblega,
ha volgut que siguem
pits nus al vent.
Torsos partits
que, en flames, desprenen
el dolorós crepitar
de tanta indignació acumulada.
Per tant,
malauradament,
no és un alba
de porpra dolçor.
La nit no ha volgut deixar
solatges de joia
en el térbol beuratge
on quimeres i anhels
dansen al so de les tenebres.

Rep una llum
irritada i colèrica.
Rajos nus a la caça
de regeneradors desitjos
que netegen la impuresa
de menyspreables conductes.

Avui, mon més crespat alè
crida a brams de ferro,
colpejant els murs
que segresten els somnis.

Artur.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

HAN CANVIAT LES PREGUNTES

En moments de bonança tot sembla controlat i perfectament encaixat en l'habitacle del nostre enteniment.
Tot és més suportable, fins i tot en situacions en les quals les idees personals segueixen prenent camins diferents als que prevalen en tan beneficiosa conjuntura.
Per tot arreu trobem solucions i la ment té ocupacions més relaxades. Cadascun procura representar el seu rol (desitjat o no) i viu la vida amb el particular grau de compromís i reflexió, sense massa mals somnis. Tot té una resolució controlada.
Però, què ocorre quan la situació canvia (a pitjor)? doncs... he trobat unes paraules de Mario Benedetti que reflecteixen amb diàfana claredat la reflexió que avui em plantege:

"Quan crèiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes".
Artur.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

TARDORENC OREIG

Els conceptes crepiten
colpejats per un vent de tardor
que avui saluda, enmig d'ombres,
la plomosa llum de l'horitzó.
La diluïda claredat
abraça un pàl·lid despertar
saturat de nostàlgia,
entre cotons i aromes
d'humida fusta.
L'evocació és enyorança
voletejant el diminut espai
darrere la finestra.
La mirada, perduda
en un interior reflexiu,
paralitza la imatge mòbil
de la intangible eternitat.

El temps, per moments,
s'ha aturat
en un particular oasi
farcit de tardorenc oreig.

Artur.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

POSICIONAMENT "CONTRACORRENT"?

És un error pensar que els nostres posicionaments "contracorrent" no tenen cap valor ni efectivitat real. Si açò fóra així, moltes conquestes socials i noves formes de pensament no hagueren existit o tingut presència significativa en el llarg recorregut de la història.
En l'actualitat, són moltes les persones que no desitgen seguir naufragant en un mar de térboles i injustes aigües. Però a l'hora de la veritat, el seu ànim s'esvaeix davant el desencertat pensament que el seu "granet de sorra" no té cap valor.
No obstant açò, avui més que mai, hem de convéncer-nos que molts granets fan una gran muntanya.
No hi ha una altra forma d'entendre el present, si realment volem canviar la injusta i tremenda bogeria en la qual estem immersos.
Les coses ja no poden seguir com eren. Ja no serveixen els fonaments que, per damunt de tot, pretenen sostindre "el jònec d'or".
El futur, irremeiablement passa per nous plantejaments reals, justs i solidaris. Una altra cosa és acostar-nos a la destrucció d'un futur per a les generacions esdevenidores.
Pot ser que ja no siga tant "contracorrent" pensar que cada vegada som més els que cridem: PROU!. (Artur).

dimarts, 11 d’octubre de 2011

NUA ESPERANÇA

Novament òbric els ulls
d'aquesta casa vora mar.
Salta davant meu
un jove horitzó
cercant imaginàries abraçades
de nua esperança
en la riba de la platja
repleta de caragols de fum.

No desitge per més temps
un horitzó cec de futur
que difumine en la boira
tan il·lusionada alba.
En el buit del vent
vull escoltar esplendors.
Somiar l'agitat onejar
de despreses abraçades.
Veles repletes
d'expectants somnis marins.
Quimeres que derroquen silencis
en l'imparable solc del temps.

Artur.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

L'ERROR COM A PERFECCIÓ

Som humans i com a tals cometem errors. La nostra imperfecció ens acosta més a la perfecció. Encara que semble una paradoxa, així és. L'error és font de coneixement i aprenentatge. Hi ha persones que viuen immersos en una permanent angoixa vital, considerant l'error com a font d'ignorància.
Cada fracàs, analitzat des de la responsabilitat, és un motiu que ens acosta més a la saviesa i l'aptitud.
Per tant cal evitar problemàtiques amb el nostre ego i admetre positivament les equivocacions. Segurament així, estarem més a prop de l'èxit i la satisfacció personal. (Artur).

dijous, 6 d’octubre de 2011

AMB EL COR PLOVENT CRISTALLS

Avui navegue
en un oceà immens,
agafat fort al record,
amb el cor plovent
cristalls de nostàlgia.
Una trista alba
plena de paraules silencioses
que volen en el vers
i cremen l'ànima.
Són pensaments ofrenats
a la gènesi d'un nou dia.
Mentre la vida,
per l'instant de l'ombra,
passa imparable.

Artur.

diumenge, 2 d’octubre de 2011

VIURE EN ELS NÚVOLS

En un món frenètic i bastant inhumà com aquest que ens pertoca viure, contínuament ens inculquen tenir els peus en el sòl. Omplir el nostre pensament de realisme. Socialment, ens censuren i desestimen el nostre idealisme i imaginació. No interessen pensaments massa meditats.
Avui tot ha de ser molt concret. Tot ha d'estar al servei d'aqueixa màquina anomenada capitalisme que ens engoleix a tots, sense deixar-nos una escletxa per a la utopia, per a la reflexió crítica d'una manera de vida que cada vegada ens fa perdre més nostra marca personal. Una existència subliminalment manipulada amb la finalitat que el nostre pensament no es perda en imaginatives i esperançadores reflexions que s'aparten de la crua realitat, quan intentem posar els peus a terra.

És tan dolent somiar?. Vaig trobar aquesta frase anònima escrita en la paret del xicotet WC d'un tren de rodalies: "Viure en els núvols no és dolent. El dolent és baixar."

Artur.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

VISITE LA PELL DE FELTRE

En l'hora de la penombra
visite la pell de feltre.
Brilla el tacte en el silenci
enlluernant l'instint ardent.
En el foc d'aquesta foscor
camine sendes
a la recerca de tu,
del teu cos nu.
Infatigable,
indague secrets,
mentre els ocells comencen
l'anunci de noves albes.

En la candent sorra
d'aquesta infinita platja,
construïsc nous vergers
de fina tendresa.


Artur.