dimecres, 30 de novembre de 2011

SÓC AQUÍ...

Sóc aquí,
arquejant el cos
a la recerca profunda
d'un assossegat descans.
Com pelegrí
omplint l'ànsia
d'espiritual consol.
I una veu ardent
omple foscos espais
en el fons de les ombres.
No tinc res més
que el desdoblament articulat
dels desgastats ossos
per estremir les entranyes
d'aquest terrenal lament.

És el ennuvolat llit
on descansa la vida.

Artur.

dijous, 24 de novembre de 2011

COMPLETAMENT INCOMPLET

Serà una estranya malaltia sentir brollar contínuament un ànsia desmesurada per fer de tot el que ens envolta un focus de creativitat? La immensa majoria de les nostres interpretacions es converteixen insòlitament en situacions subceptibles d'idear originalitat.
És una cosa així com, de forma desmesurada, interpretar el món que ens envolta sota la lent que transforma la realitat en un món imaginatiu, suggerent, diferent, ...
Tanta aglomeració de noves idees i conceptes pot produir una saturació productiva tal que ens vegem atrapats en una dimensió on tot és completament incomplet. Un univers ple d'idees inacabades. parcials, fragmentades.



Artur.

diumenge, 20 de novembre de 2011

EL PENSAMENT I L'ACCIÓ

Imagine que, com tot, les coses s'expliquen segons com et va la pel·lícula. Però, per regla general, tenim una predisposició a l'immobilisme davant fins i tot situacions moderadament extremes, sobretot si la nostra situació personal no arriba a l'esmentada catalogació.
Quan el que el nostre pensament censura com a injust no ens afecta directament i, per contra, són els altres els que pateixen situacions angoixants, ens segueix costant un mandrós esforç passar a l'acció.
Normalment és molt més revolucionari el pensament que les accions reals i tangibles. De paraula no dubtem a omplir el nostre discurs de solidaritat i tolerància. Però, i d'obra?
I és que per desgràcia, segueix estant més estès del que sembla allò de "camine jo calent, riga's la gent". (Artur)

divendres, 18 de novembre de 2011

MELODIA D'ESPIRALS

Avui, el rellotge
marca l'alba tardorenca.
Arreplegue el que ha sobrat
del silenci entre tenebres.
Òbric, de nou,
la porta dels instants
i caic en un torrent
de pors fluint en mi.
Ni la terra humida,
ni els ressons de la pluja,
esdevenen realitats
que mitiguen el turment.
Lliure els ulls a la boira
que difumina les entranyes.
Melodia d'espirals
que van furgant els records.

En aquest complex matí
intente encaixar cristalls foscos
sobre l'ombra del passat.


Artur.

diumenge, 13 de novembre de 2011

A QUI VOTEM?

Estem a una setmana de les pròximes eleccions generals. Sembla que tot el peix està venut. Però són molts, més dels que ens imaginem, que volen menjar un bon filet. I és que, tot segueix igual. Els mateixos personatges canviant el marc del retrat. Endreçant una mica els seus discursos amb la intenció que semblen més pròxims al pensament indignat de moltes i molts.
Per a un important sector de la població és un gran problema l'atur, però tot va més enllà d'intentar solucionar aquesta situació tan angoixant. Sense ser visionaris, simplement amb una mica de sentit comú, és fàcil aventurar que el futur de la humanitat no passa per solucions impregnades d'aquest aire amb cert estil que recorda al més pur Despotisme Il · lustrat ("tot per al poble, però sense el poble ")
Tot és més del mateix. Ens creiem que decidim exercint el dret al vot. I que passa el dia després? A poc a poc, tot torna al lloc apropiat per seguir afavorint interessos dels grans mastodonts supranacionals que, amb total crueltat, segueixen servint-se d'aquest neoliberalisme ideològic per defensar els seus interessos per sobre de qualsevol visió solidària i justa que ens conduïsca a millorar el món en que vivim.
Segurament, a poc a poc, guanye qui guanye, es reduirà l'atur. La Història, en el temps, ens ensenya que les situacions de bonança i de crisi són cícliques. Però el que no és cíclic és el futur del nostre planeta i dels éssers que l'habitem. De tota manera, molts esperem que, ja amb certa pressa, es disparen els mecanismes de defensa que alimenten el natural instint de supervivència.
Doncs bé, amb tot aquest panorama, a qui votem el pròxim 20 de novembre?
Personalment considere que per sobre de la intenció de vot, és prioritària la intenció real de canviar el rumb. La base per a una nova forma d'entebdre el món està en canviar l'EDUCACIÓ. Una educació que impregne la societat de valors al servei de les persones. I no d'interessos particulars, insolidaris i, per què no dir-ho, cruels.
Aquest serà realment el gran canvi del mil · lenni i la llavor que renovarà la mentalitat dels, avui nens i joves però demà futurs governants, polítics, propietaris de grans empreses, etc ...
Encara que ho tenim difícil, crec que la solució no està a quedar-se a casa diumenge que ve. Val més votar a aquells que ens ofereixen una mica de sentit comú (encara que siga poc), que als que ens ofereixen més del mateix: Més solucions al servei del canibalisme neoliberal, més llibertat dirigida i més desigualtat camuflada en discursos solidaris. (Artur).

dissabte, 12 de novembre de 2011

EL QUE SABEM I EL QUE NO SABEM

Som éssers amb una enorme finestra oberta per on contínuament va prnrtrant la brisa del saber. És un convidat que com més ens visita, més ens introdueix en una jungla que, gràcies a la nostra capacitat de raonament, ens persuadeix a comprendre i mesurar quant resta per indagar i ocupar espais d'aqueixa particular estada que és el nostre coneixement.

Una singular espiral que ens indueix a reflexionar sobre la següent afirmació: "com més sabem, més ens adonem del que no sabem". (Artur).

dijous, 10 de novembre de 2011

CÀNTER DE TENDRESA

Tinc un cànter de tendresa
en l'escriptori.
Acompanya
les incondicionals metàfores.
Fràgil, silenciós.
Estremeix mes polsos,
ja carregats de devorador
i imparable moviment.

Ple de records viscuts
en la densa jungla
explorada pels anys,
seguisc observant el tresor:
Eixe pitxer de marbre gelatinós
replet de floretes.


Artur.

diumenge, 6 de novembre de 2011

ENTRE L'EXCÉS I LA MANCANÇA

"La virtut és una posició intermitja (...) entre dos vicis, l'un per excés i l'altre per defecte."-Aristòtil.

És obvi que existeix una estreta relació entre el vici i el plaer. Moltes situacions plaents són el resultat de la pràctica de determinats vicis. En tot efecte d'acció-reacció l'equilibri de la corda està a igualar la intensitat de la força. L'excés o la mancança, la desmesura o la insuficiència, en definitiva la descompensació ens condueix a omplir d'infelicitat la nostra vida.
Mantenir un equilibri raonat en la forma de pensar, sentir i entendre l'existència ens allunya de l'indesitjat món de les frustracions.
Segurament, doncs, la pedra filosofal de la felicitat la podem trobar indagant en l'adreça del camí intermedi. El contrari és entrar en un terreny on les situacions problemàtiques es multipliquen i, conseqüentment, afecten a l'estabilitat física, mental i emocional. Provocant, com apunta Aristòtil, un allunyament en el particular quefer d'anar construint nostra pròpia antologia de virtuts personals. (Artur).

dissabte, 5 de novembre de 2011

UN RECORD DE BOIRA I PINARS

El canvi de temperatura. El canvi d'hora. El canvi de la mànega curta per la llarga. El canvi de...
La imatge mòbil de l'eternitat, novament transcorre imparable per les senderes de l'existència.
Tota l'esperada novetat ha arribat carregada d'un record de boira i pinars silenciosos, on l'aromàtica humitat de l'ambient inunda els sentits amb ocres tonalitats i vaporosos efluvis boçant càntics de pinya i molsa.
I imagine la meua presència allí, enmig d'aqueixa cerimònia, caminant lentament i bevent amb intensitat l'instant de la fotografia.
Al final del recorregut, els vímets de la meua cistella fereixen i rovellen els paraigües dels bolets que desborden en el singular recipient.
En el pensament, un anhelat regirat de rovellons, alls i ou fa segregar contundentment la saliva de la boca. (Artur).

dimarts, 1 de novembre de 2011

MODELE EL FANG D'AQUEST VERS...

Modele el fang d'aquest vers
amb la destresa del desgastat pols
mentre, des de la finestra,
veig el balanceig pendular
de la caducitat
entapissar la terrosa humitat
de l'acostumat espai.
Una fulla, despresa,
farcida de misteri,
ofega el moment
amb estranya solemnitat.
Captiu de melangia
adore invisibles silencis.
Fora trenca l'alba
amb tardorenc vestit.

Artur.