divendres, 30 de desembre de 2011

LA FELICITAT COM APRENENTAGE

Hi ha una forma molt estesa, però poc útil, d'abordar l'existència. És aquella que centra el seu objectiu en allò tan gastat de "trobar la felicitat". És clar que desenvolupar una sèrie de vigors que òmpliguen d'optimisme, gratitud, amor, perdó, altruisme, ... aquest viatge que anomenem vida, no és cosa fàcil. Però viure sent esclaus d'un objectiu com és trobar la felicitat, aporta una gran pèrdua de temps. Cal ser conscients de cada moment viscut. Viure el present amb intensitat. La felicitat no és, en absolut, una destinació. Pense que és aquí on rau l'error.
La felicitat, més aviat, cal entendre-la com un continu anar per la vida. De viatjar per ella.
Per ser feliç, cosa d'altra banda gens fàcil, exigeix ​​un esforç per part nostra. Cal fer el viatge vital amb un equipatge carregat d'actitud positiva, d'imaginació i creativitat, d'esperit solidari i tolerant, etc.
Omplir la vida de felicitat no és qüestió de sort, més aviat és un assumpte que s'aprèn i, per tant, esforç i voluntat són imprescindibles per a tal menester. (Artur).

dimarts, 27 de desembre de 2011

FALSEJANT AFANYS

Vénen cotons de neu
perfumant el silenci de l'hivern.
Vaig regirant la melangia
sobre el blanc mantell
que llepa la desgastada pell
dels records.
Mentre,
la vida va falsejant afanys
que pretenen, en l'absurd,
descodificar foscos interrogants.
Sota la tortura i el residu
de latents fracassos,
un sonor silenci de flocs de neu,
lliscant antic discurs
en la gravetat planetària,
van teixint,
dintre l'eternitat del temps,
el lent naufragi
de la incomprensible existència.

Artur.

dimecres, 21 de desembre de 2011

L'HIVERNACLE DE L'APATIA

Hi ha persones que no fan de la seva inclinació, preferència o desig una qüestió vital. No els interessa viure lliurats a la passió. Més aviat es conformen amb omplir la seva vida de rutina. Situació que eleva a la màxima expressió l'apatia. És un deixar-se portar per les aigües d'un riu, la llera del qual, està establerta per a benefici d'interessos poc saludables. És un hivernacle ple de gent vegetant, deixant-se portar sense cap altra aspiració més que veure la vida passar. Quina manera de malgastar el dret a omplir de risc la pròpia existència! Risc que és la font que ens allunya de la passivitat i ens manté vius. (Artur).

dimecres, 14 de desembre de 2011

MIREM CAP A UN ALTRE COSTAT

John Lennon, entre les seues encertades frases, va dir: "La vida és allò que et va succeint mentre estàs ocupat fent altres plans". Aquesta sentència ha estat un referent en la vida de moltes persones. Ara bé, hem estat capaços de prioritzar les nostres ocupacions? Hem atés el fet de ser conscients de la nostra pròpia vida abans que res?
Efectivament, deixem passar la vida sense assaborir molts importants moments a causa d'un continu afany per competir en aquest absurd món ple de contradiccions que nosaltres mateixos hem anat nodrint.
Realment la vida és un esdeveniment que hem anat desvirtuant a conseqüència d'una equivocada escala de valors que ens ha conduït a ocupar-nos en coses que eclipsen la veritable essència de la pròpia existència.

Sincerament, és dur admetre que la vida és allò que succeeix mentre mirem cap a un altre costat. I més dur encara considerar que els únics culpables som nosaltres mateixos. (Artur).

dimarts, 6 de desembre de 2011

COMPLIMENTE L'ARRIBADA D'UN NOU DIA

Complimente
l'arribada d'un nou dia
desxifrant les imatges del record.
En aquest menester m'adone
com el solc de la vida
pertinaçment dilueix
les cendres de les temples
calcinades per daurats estiu.
S'escorren, de les mans,
peixos d'aigua
alliberats pel vacil · lant pols.
Acarone l'instant,
sucumbint novament
a la inperturbable roda
de l'enigmàtica vida.

Una vegada més,
adquirisc la certesa d'un fet:
la recerca inutil de certes respostes
en el bagul de les nits i els dies.

Artur.

diumenge, 4 de desembre de 2011

NOVEDÓS TRENC D'ALBA

Des de la panoràmica que capta el sentit més a l'aguait del meu equipatge, observe, en silenci, el clarejar d'un nou trenc d'alba intentant fer novament comprensible tan particular esdeveniment.
El record del transcurs imparable de la roda de la vida, em fa intuir la imatge de l'espai visual que es presenta emergent en el observatori que, jornada rere jornada, tinc junt a l'escriptori del despatx.
Darrere el vidre de la finestra, la imatge rutinària dels elements que composen tan singular paisatge segueixen fidels a la seva ubicació. El cel ocupa el habitual altiu lloc. El carrer conserva la immutable perspectiva des dels seus punts de fuga. Els mateixos arbres en idèntics llocs. Els mateixos veïns passejant similars gossos que en anteriors matinades. Les mateixes façanes amb exactes cromatismes que ahir.

Però avui, al clarejar la llum del dia, el senyal de trànsit, que relluïa a la cantonada del carrer indicant un pas de zebra, estava totalment doblegada arran de terra. (Artur).