dijous, 26 de gener de 2012

ENNUVOLAT PEL PENSAMENT

Ennuvolat pel pensament,
l'angoixa d'una onada
sacseja la riba de l'alba
amb l'ardent petó
d'un envellit despertar.
I el tèrbol mar
esquitxat de vendavals
colpeja, amb força,
les idees i paraules
que, desassossegades, bocen
amargues marees de silencis.

La queixa va fluint.
Les mans van omplint
de virtuós coratge,
que suspèn llàgrimes i espines,
la brisa marinera
del mediterrani hivern.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada