dimarts, 14 de febrer de 2012

ET VULL

Conversant, en silenci,
amb les assídues ombres
que signen, en el desgastat full,
l'habitual preludi
de l'hivernal clarejar,
espere, impacient,
donar desitjada benvinguda
al gelat feix de llum
que vol, de fragància enamorada,
saturar el teu despertar.

Una albada plena
d'infinita tendresa
que bressole el nou jorn
amb delicats vaivens
que alleugeren de patiment
el maltractat cos
de la severa realitat.

I el meu amor infinit per tu,
avui novament,
segella amb daurada paraula
nostra particular atmosfera
plena de núvols
que neguen l'espai
de pols enamorat.

Un sentiment que sobreviu fort
malgrat cataclismes, sirenes i fums,
mentre Atenes en flames,
malauradament, decora
aquest lent clarejar.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada