divendres, 3 de febrer de 2012

QUAN LES AGULLES DE GLAÇ...


Quan les agulles de glaç
claven el seu llampec
en la pell del rostre,
el record de la flor
en el buit de les mans,
nega les hores
d'aquesta gèlida alba.

El desert del moment
gronxa els propòsits
en un profund anhel
ple de primaveres.
I aquesta abraçada de desig
omple, la deshabitada alcova,
de paisatges entapissats
amb humides herbes, somiades.

Primavera!
Un sospir avui et plora.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada