dissabte, 7 d’abril de 2012

LA IMPERFECCIÓ I LA VIDA

Si hi ha algú que no trobe motius per a donar sentit a la seua vida, vull proposar-li un que ens allunya de l'avorriment i del contrasentit que suposa la perfecció absoluta. Aquest és sens dubte, l'aprenentatge. Si no hi haguera res nou que aprendre en el dia a dia de la nostra existència, açò suposaria la total perfecció i l'absència d'afany per millorar com a persones.
Encara sort que la nostra imperfecció ens obliga a plantejar-nos com aventura vital l'aprenentatge permanent. Realment, la part negativa de tot açò són les persones que se senten insatisfetes o desesperades davant la frustració que els provoca el reconèixer la imperfecció.
Plantejar-nos l'aventura de viure com un repte per superar dificultats i amb el clar objectiu de créixer com a éssers humans passa per donar una oportunitat a la imperfecció i, en conseqüència, al desig permanent d'aprendre.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada