dijous, 12 d’abril de 2012

LA LLUM ATALAIA L'HORITZÓ

La llum atalaia l'horitzó,
les paraules s'amunteguen
surant en la golfa
de l'esmunyedís raciocini.
En els racons ombrívols
del primaveral jardí,
les gotes de rosada
acompanyen el perdut infinit.
El silenci reflexiu flueix,
encongit i tremolós,
acollit en el càlid verger
on habita l'esperança.

L'enyorança del desig
va aixoplugant els somnis.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada