dissabte, 28 d’abril de 2012

L'ESBOCINADA REALITAT

Cada clarejar
arreplegue les arrugues del rellotge
com a cant de Sol
ofegat en un esbufec de mar.
Escoltant el pensament
-petri murmuri-
passege els dubtes
per les alberedes del temps.
En cada nova gènesi
d'aquest temps d'incertesa,
procure desmuntar impossibles,
sense obtindre recompensa.
Tot flueix equivocat.
Em vesse en l'abisme
de la inexorable existència
sumit sota el record
de les buides i llargues nits.

I la nova brisa
de propera immensitat
assota amb duresa
l'adulterada sang
de l'esbocinada realitat.


Artur.

1 comentari:

  1. "les arrugues del rellotge" segur que resten sàvies per tal de trobar gir a la grisa brisa.

    Artur, em recomanes un llibre? Entra al meu bloc i sabràs perquè t'ho dic. Gràcies.

    Bons dies!

    ResponElimina