dimarts, 8 de maig de 2012

EXTRAVIANT LA VERGONYA...

Avui he sentit, en el buit
de l'aire on habite,
el tremolor del remolí
sacsejar la primera claredat
amb l'ansiós onejar
d'interrogant desassossec.
L' estripat crit que la nit nega
ha fet vessar la vall
dels pensaments trencats,
vaixells, velam al vent,
carregats d'avarícia
ofegant els somnis.
Entitats miserables,
plenes de cobdícia,
han humiliat l'esperança
extraviant la vergonya,
enfervorint el cinisme.

I l'antagonisme resistent,
letàrgic, dorm seus dies,
adorant la utopia
al santuari de l'oblit.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada