singladures: HAIKU (XLIV)

dilluns 28 de maig de 2012

HAIKU (XLIV)

Una emoció.
Perill, sentiment intens.
Angoixa.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LLIBRE COL.LECTIU: Artur complementa amb poemes el relat d'Isabel Marin, "El temps de Niculina".

SALA DE PREMSA, ONADA EDICIONS: El pont ha estat el símbol que han triat els escriptors i escriptores de les comarques del nord valencià per a que els represente. Així hi va aparèixer El Pont Cooperativa de Lletres, una entitat que pretén servir de punt de trobada dels autors i contribuir a la difusió i promoció de les seues obres. Dins de les eines per dur a terme aquest objectiu hi ha la publicació de diversos llibres col·lectius, que serveixen de mostrari del bon moment literari que hi viuen a la Plana i el Maestrat, als Ports i a l'Alcalatén. Després de "Un pont sobre el meridià", aquesta primavera arriba el segon volum d'El Pont, "Ponts suspensius…", un conjunt de deu històries escrites a quatre mans i que abasten tot tipus de temes, gèneres i estils. Els participants a "Ponts suspensius…" han estat els següents: Mònica Meló, Nel·lo Navarro, Rosabel Gumbau González, F. Mezquita Broch, Isabel Marín, Vicent Sanz Arnau, Manel Pitarch, Vicent Almela Artíguez, Albert Garcia i Pascual, Joan Pla, Joan Bta. Campos, Antoni Albalat Salanova, Josep Porcar, Romà Bernad i Negre, Artur Álvarez i Boix, Iban L. Llop, Josep Lluís Abad i Bueno, Carles Bellver Torlà i Susanna Lliberós. Una extensa llista que aplega des d'autors consolidats i amb una ferma bibliografia fins a noves veus que tot just acaben de publicar les seues primeres línies.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924- València, 27 de març de 1993) era un periodista, escriptori, un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en la seua llengua.
Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Vicent Andrés Estellés va nàixer en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aqueix període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia.[1] La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a laliteratura de forma autodidacta:els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda,Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer,Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb dihuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursà la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias,[1] dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Joan Fuster i deManuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, "La Primera Soledad" i "La Nit", inspirats en eixa feta. Més tard va tindre dos fills més Carme i Vicent. El1958arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ocupar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[2]
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, elPremi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo (la Ribera Alta), convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu dePrada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre.

MANIFEST “DEMOCRÀCIA REAL JA”

Text inicial, sense cap tipus de desvirtuació ni manipulació interessada posterior a la seva publicació.

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

DEMANEM:

La retirada del augment de l’ IVA del 21% al sector de la Cultura, com un gest inequívoc del poder executiu de que vol prioritzar també la cultura en la seva acció de govern.

Y la modificació urgent d’aquestes polítiques regressives, per retornar-les a la societat en positiu, en un nou marc que contempli mesures legislatives que garanteixin.

 Una fiscalitat global pel sector que fomente el seu creixement i especialment un IVA cultural just, equitatiu i realista.

 Una Llei de mecenatge homologable a les existents a Europa.

 Augment del pressupost de Cultura que ens equipare a les inversions de la majoria de països de la Unió Europa.

 Garantir la competitivitat dels mitjans públics de comunicació,

perquè es facilite l’exercici ple de la llibertat d’expressió, el dret a l’educació i l’accés a la cultura.

 L’impuls, per part de les nostres institucions, al Parlament Europeu d’una declaració d’interès general de la cultura com un dret social

bàsic, protegit amb una fiscalitat justa i equilibrada que permeta el seu progrés en les millors condicions.

 La normalització d’un marc legislatiu que harmonitze i facilite les activitats

del sector.

“Ens trobem davant d'una obra madura i conscient, perquè l'autor en duia dins des de feia alguns anys els estímuls que l'han generada i que ens sorprèn per la seua nua sinceritat al reflectir les primeres reflexions poètiques de l'autor al despuntar l’alba.
... el pensament poètic és dibuixa en la paraula que s'arronsa per les quatre estacions mostrant-nos la veu interior d'Artur mullada per la prístina llum matinal dels jorns que les ocupen.
... En quant als microassajos, es mostra la capacitat filosòfica de l'autor, davant diferents temes com: l'humor, la felicitat, l'avorriment, la solitud, els errors, el valor absolut de les coses i fins a setanta articles que deixen traslluir un anàlisis fresc i sense lligadures d'aquests temes quotidians que ens afecten en el nostre transcórrer vital.
...és un llibre que surarà per damunt del temps, perquè ens apropa als sentiments humans i com a tals intemporals i universals.”
Vicent J. Almela, poeta. President d' "EL PONT, Cooperativa de Lletres" (extracte del pròleg).

dilluns 28 de maig de 2012

HAIKU (XLIV)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BLOC GUANYADOR DEL TOP CATALÀ

BLOCS LITERARIS INTERESSANTS

WEB OFICIAL