dissabte, 23 de juny de 2012

DES DELS SOLCS DESGASTATS...

Des dels solcs desgastats
per la mòbil imatge de l'eternitat,
veig les nebuloses línies
d'aquest nou clarejar d'estiu.
Un trenc d'alba sense cap novetat
respecte a l'estupidesa humana.
Tot segueix fluint,
entre la passivitat del plany
i la desgana que inunda
el dret de rebequeria.
Però, entre el silenci matinal
i l'hàbit de la reflexió,
els daurats raigs d'orient
procuren esculpir cadència
sobre l'ardor dels reflexes
amarats del vidre trencat
esquitxat de gastades paraules.

Mentrestant ...
les papallones negres,
junt l'or de la matinada,
s’endinsen pel llindar de la finestra.


Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada