diumenge, 8 de juliol de 2012

ENTRE EL PASSAT I EL FUTUR

Sembla ser que és bastant habitual en l'ésser humà deixar-se atrapar pels pensaments relacionats amb el futur. Pensaments que poden arribar a torturar-nos de forma extrema. Pensaments sobre situacions que encara estan per arribar i que per tant no existeixen.
Altres vegades pensem més del compte sobre els errors comesos en el passat provocant en el nostre interior un elevat estat de preocupació encara que objectivament sabem que són fets que ja no es poden canviar.
La veritat, doncs, és que ocupar la ment massa temps en situacions passades o futures no és més que una forma absurda de convertir els pensaments en el nostre pitjor enemic. El record i la intuïció, en la seua justa mesura, són inherents al procés afavoridor del desenvolupament personal. La certesa mai pot ser l'estendard del que pensem en relació amb el futur. I la certesa del passat ja no es pot canviar. La seua missió és una altra, nodrir l'experiència.
Així doncs, l'essència d'aqueix continu aprenentatge que consisteix a intentar ser feliços ha de procurar posar tota la atenció conscient en quelcom més productiu, emocionalment parlant: viure el moment present sense que el passat i el futur ens amarguen l'existència més del compte.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada