divendres, 6 de juliol de 2012

VALS MATINAL

La feble ona del clarejar,
malhumorada, colpeja
la desgastada caragola del temps,
esculpint ventalls de fel
en el llom de la humida sorra.
Són laments de colpida mar
que clamen a les quatre brises,
immortals desficis d'inquietes danses
entre ganivets d'or i foc.
Aquelarre matinal,
processó de càntics i ofrenes
que segueix sa destinació
cap a l'infernal portal on habita
l'idolatrat presbiteri que ret culte
a la negació de l'altruisme.

Per tant, res de nou en la platja.
La brisa marina juga amb les paraules.
El vaivé de les aigües
segueix ballant, impassible,
l'obsessionat valset de la cobejança.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada