dimarts, 21 d’agost de 2012

ELS LLIBRES D'AUTOAJUDA

Jo que sóc seguidor de la bona i erudita literatura al respecte, per la xarxa, he llegit certes crítiques sobre els llibres d'autoajuda. Crítiques que fan valoracions desproporcionades i, en última instància, bastant parcials. Opinions que podrien ser vàlides i comprensibles si estigueren realitzades des de plantejaments realment objectius. Són manifestacions que consideren la literatura relacionada amb l'autoajuda com idíl·lica i sense veritable efectivitat, en tant que d'observar un canvi en les persones pel simple fet de llegir llibres, consells, frases, ... el subjecte pugue ser millor persona. Observen que donen a conèixer de manera utòpica el desitjat canvi cap a la felicitat.
Des d'aquestes proposicions he de manifestar que no estic en absolut d'acord. Si l'autoajuda (o més aviat, procediments que provoquen mecanismes orientats a la pròpia comprensió d'un tràngol problemàtic concret) és necessària davant situacions que dificulten aconseguir una existència més benaurada, davant dèficits de felicitat, hem de considerar que tota literatura seriosa que ens proporcione arguments que facen comprensibles els nostres "fantasmes" i ens facilite raonaments vàlids per al canvi, és efectiva.
Pel sol fet d'això, ja compleix una important missió. Si provoca reflexió i comprensió dins nostre, ja certifica la seva utilitat.
Una altra cosa és confondre l'autoajuda amb aspectes equivocs relacionats amb els vidents, endevins, mèdiums, profetes, mags, clarividents, quiromàntics, ...
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada