dimecres, 8 d’agost de 2012

QUANTA INDIGNACIÓ FA FALTA PER CANVIAR EL RUMB?

Normalment els estats de crisis eleven el nostre nivell d'insatisfacció a una situació realment crítica. Motiu que ens fa reaccionar per a cercar una eixida satisfactòria des de certeses reals i allunyades d'interessos minoritaris i manipuladors que alimenten el propi benefici.
El sentit comú que ha d'imperar enfront de l'afany de resoldre les actuals situacions problemàtiques sembla letàrgic enfront de la imposició d'una eixida que continue mantenint un sistema que no vol renunciar a res essencial en relació amb els principis que ho sostenen. Principis, d'altra banda, que han deixat meridianament clar el seu destacat influx per a sembrar desigualtats, injustícies, insolidaritat,...

Per a omplir d'esperança el futur i seguir il·lusionant-nos amb un projecte capaç de donar sentit real al continu camí a la recerca de la felicitat, és necessari que neutralitzem aqueixes forces impositives i mediàtiques que segueixen manipulant a l'opinió pública. Malgrat la difícil situació, cal despertar i revelar-se enfront de tan desproporcionat esforç a l'hora d'escometre les solucions de futur.
Quanta indignació fa falta perquè la societat civil canvie democràticament aquest estat de tensió i agafe les regnes en favor d'impulsar una nova forma d'entendre la vida planetària més justa, solidària i sostenible?
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada