dilluns, 27 d’agost de 2012

VERSOS COM A FOTOGRAFIES

Clareja,
l'instant esculpit a la retina
d'aquest solitari dilluns d'estiu,
va imprimint amb invisible tinta
versos com fotografies.
Cada pensament diluït
a les oníriques aigües del somni,
decora de velats secrets
les pàgines de l'àlbum de la vida.
Imatges disperses
entre núvols, vents i paraules
que trenquen llisos murs
trepats de punxants raigs
de vespertina llum.
El cim de la muntanya,
l'horitzó de l'etern mar,
la immobilitat de les fulles,
el llunyà so d'algun vehicle,
els vespertins passos de vianant, ...
Tot flueix emplenant
la recurrent estela de la vida
amb l'ardu esforç
d'anar deixant senyals
sobre les infinites cendres del temps.

Així, a força d'albes
anem escrivint, silenci a silenci,
laments, badallant la matinada,
de la vital aventura.
Artur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada