dimecres, 19 de setembre de 2012

DAVANT EL FULL EN BLANC

Imagineu l'instant de la fotografia. Situeu, com una mena de retenció onírica, uns braços creuats sense saber ben bé que fer. Davant, un full en blanc pretenent desafiar al seu interlocutor perquè alimente la seva famolenca "tabula rasa" de contingut rellevant. Un creador que desitja nodrir i un full en blanc que atén vigilant exigint el suculent àpat.
Davant el literat resplendeix una nova vida, nous horitzons. Un espai artístic que l'escriptor pretendrà dotar de personalitat pròpia. Un món desordenat que vol prendre forma i estructura. Un impuls creador que no atén a cap comesa sistemàtica. Una vehemència dotada de capritxosa singularitat. Una tasca que es converteix en obsessió. Una manera de sotmetre la vida a l'escriptura.
No és fàcil crear literatura. Hi ha molta goma d'esborrar en l’intent. Molta reelaboració.
En definitiva, ser escriptor és una manera de viure, però amb la particularitat que no s'arriba a l'extrem de l'esclavitud. L'escriptor continua sent lliure per decidir el punt final de cada història.
Ara bé, el foli en blanc segueix sent motiu d'inquietud i recel per aquells que els agrada viatjar lluny utilitzant les paraules per omplir el contingut d'una composició. Escriure, crear o recrear, no és una operació mecànica, cal conviure contínuament amb la història que portem al cap i aprofitar la fugacitat de les muses.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada