dijous, 20 de setembre de 2012

ELS PRIMERS DIES DE PLUJA


Encara crema la xafogor del desgastat estiu. No obstant això, la primera llum del dia avui ha arribat carregada de gris plomís. Una claredat bruta i difuminada sota els núvols que, plens de vapors estivals, vessen intermitents diluvis a la porta de la irreversible caducitat.
Ací, darrere el vidre de la finestra que enquadra l'esquelet al mur del reflexiu espai, estic novament en la cerimònia que ofrena el començament d'un nou cicle. La tènue i regular llum que va esfumant la matinal foscor, s'enreda entre els aclaparadors pensaments que envaeixen el món interior.
A fora plou. Les sensacions, apreses de tantes caducitats ja viscudes, llueixen les millors gales malenconioses. Veig, escolte i sent la pluja. La humida olor de la seva conquesta va penetrant pels, ara, carrerons grisos de l'alcova.
Així, cada gota de pluja que colpeja el vidre de la finestra proposa una abstracció nostàlgica del consumat període ple de caloroses nits de lluna plena. Avui, segurament és el principi de la fi. Comença el temps en què la caducitat es transforma en fulla seca.
 Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada