dimecres, 28 de novembre de 2012

EN AQUEST ESPAI QUE HABITE...


En aquest espai que habite,
amb finestrals mariners,
ple de salnitre gelat,
disfressat entre records,
vaig clarejant els dies
lliurant rutinàries batalles
amb el pensament i la paraula.
Balle la vergonya del poema
despullant quimeres, desitjos,
passions, universos, desencants...
Seguisc en contínua recerca
de la perfecta metàfora 
que diluïsca en les seves entranyes
l'amargor dels foscos dies.

I es fa de dia ...
El vent i la fina pluja
conviden a jugar una partida
amb les fosques paraules
enutjades per taciturnes raons.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada