dissabte, 24 de novembre de 2012

L'OMBRA DE RAQUEL


L'habitació era espaiosa. El finestral immens. En els dies assolellats, la llum de l'astre rei inundava la cambra de joiosa claredat.
Com totes les albes, entre penombres, una silueta humana s'endevinava al costat de l'escriptori. Era Hilario. Estava absent, amb la mirada perduda, sumit en els més profunds pensaments. Per la galta li corrien diminuts rierols de pesar. Esperava a la seua estimada. Bé,… millor dit, la seua ombra. I no apareixia.
A fora, el clarejar era lent i gris. Uns foscos núvols de tardor no deixaven que el Sol il·luminara la representació de la imaginació i projectés la seua allargada ombra a trenc d’alba.
Avui, estava ennuvolat i Raquel, la seua enamorada, no havia acudit a la cita.


Artur.
(inspirat en el microrelat “Qualitat i quantitat” d'Alejandro Jodorowsky)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada