dijous, 6 de desembre de 2012

"DÉJÀ VU"


Buscant entre els racons
d'aquesta rutinària soledat,
gelada d'alba,
farcida d’un silenci de pedra,
van clavant-se en les entranyes
de l’amarg desconhort que m’envaeix,
els allargats ullals d'antany.
Quan pensàvem
que no despertaria mai més
la bèstia immunda,
tacada de sang somiadora,
els fantasmes del passat
novament revolegen,
deixant un àcid tuf
a un “déjà vu” esgarrifós.

Naix la llum.
En l'ara dels desitjos,
eleve la meua agònica pregària
a l’oracle dels destins.
Com va dir el cantaire:
"Cal que neixin flors
a cada instant ".
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada