dimecres, 29 de febrer de 2012

ALBIRE L'ÀNSIA DE LES PRIMERES FLORS

Ja aquestes darreres albes
albire l'ànsia
de les primeres flors
alleujant el desig.
Un impacient esclat
que la roda del temps
escamparà, amb lluents cristalls,
de multicolors reflexos.
L' envellit hivern,
poc a poc, s'anirà disseminant
en petits fragments
de fantasmagòrica cendra.
Els botons de vida
vessaran força continguda,
empentant cap a l'eixida
de la caducada letargia.

Mentre, submergit
en les profunditats de l'anhel,
els rajos de llum, novament,
freguen el rostre,
deixant gràcils sensacions
de suau cotó en pèl.


Artur.

dimarts, 21 de febrer de 2012

LA RESURRECCIÓ D'AQUELL COLOR GRIS

No cregueu que els fantasmes del passat han fugit espantats de les nostres vides. Els vents democràtics avui estan, novament segrestats, en repugnants espais sadollats de totalitarisme.
Nosaltres som "l'enemic" i ells, s'autoproclamen als quatre vents, salvadors de la pàtria. Un cert color gris novament decora el carrer i inunda de ràbia veus innocents, però, malgrat tot, lluitadores ... Estudiants, ciutadans, éssers humans que han patit, increduls, l'odiada lliçó d'allò que pensàvem soterrat i oblidat: la submissió "per collons ".

Artur

dimecres, 15 de febrer de 2012

TOTS ELS CAMINS CONDUEIXEN A UNA MATEIXA CRUÏLLA

No ens enganyem. Tots els camins condueixen a una mateixa cruïlla. O l'educació s'omple de nous arguments que servisquen per garantir un futur millor a les futures generacions o sempre arribarem a aquest cul de sac en el qual el mastodont capitalista i neoliberal buscarà, sempre, solucionar els problemes atenent als seus propis interessos.
Avui està plenament demostrat, per si algú encara ho dubtava, que és completament incompatible parlar de justícia social, solidaritat, igualtat, ..., en definitiva, valors que poden fer sentir-nos més feliços, més a gust amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, amb una educació que tant sols serveix per a adoctrinar a una societat que interessa tindre molt arrelada a la terra conreada de capitalisme i consumisme.
L'educació és un bé que ha de buscar la formació d'éssers humans capaços de gaudir i treballar el present per a millorar el futur, sense adoctrinaments ni interessos enganyosos i ocults. Ha d'afavorir processos d'ensenyament-aprenentatge capaços de fomentar valors que faciliten la convivència i el gaudiment planetari. L'educació mai pot ser un negoci o un mitjà capaç de manipular, intentant inculcar una visió partidista i distorsionada del món. No pot estar al servei d'aquells que només es serveixen d'ella per alimentar la seva malaltissa fagocitosi.
Per això, avui més que mai, hem d'alçar la veu per denunciar un fet de vital importància per a les futures generacions: el sagnant i cruel atac i menyspreu a l'escola pública. Perdre aquesta batalla suposa perdre el futur i les perspectives d'un món millor.

PER UNA ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT!
Artur.

dimarts, 14 de febrer de 2012

ET VULL

Conversant, en silenci,
amb les assídues ombres
que signen, en el desgastat full,
l'habitual preludi
de l'hivernal clarejar,
espere, impacient,
donar desitjada benvinguda
al gelat feix de llum
que vol, de fragància enamorada,
saturar el teu despertar.

Una albada plena
d'infinita tendresa
que bressole el nou jorn
amb delicats vaivens
que alleugeren de patiment
el maltractat cos
de la severa realitat.

I el meu amor infinit per tu,
avui novament,
segella amb daurada paraula
nostra particular atmosfera
plena de núvols
que neguen l'espai
de pols enamorat.

Un sentiment que sobreviu fort
malgrat cataclismes, sirenes i fums,
mentre Atenes en flames,
malauradament, decora
aquest lent clarejar.

Artur.

dijous, 9 de febrer de 2012

MAI ÉS TARD

Mai és tard per donar-li una nova perspectiva a la vida. Els somnis, com les utopies, són qüestió de determinació. La comoditat no ha de consistir en deixar que les aigües fluïsquen al ritme marcat per "ens" que ignoren deliberadament la nostra deteriorada situació planetària amb l'únic propòsit d'obtenir els resultats que desitgen.
Per si de cas, la vida és un joc en què el temps va a la contra. En aquest sentit, la comoditat no és més que claudicar i rendir-se davant el fracàs.
Si realment som conscients que tot depèn exclusivament de nosaltres, pot ser hi haja una immensa marea d'éssers humans necessitats i desitjosos d'un canvi radical a l'hora d'emprendre una nova vida. El compromís per un món millor.
Tot és qüestió de comprensió i decisió. El camí adequat no està en la imposició i manipulació, més aviat es basa en la comprensió, solidaritat, tolerància i el sentit comú.
L'únic i lloable interès ha de ser ajudar a que cada vegada més gent estiga predisposada a no consentir abusos i injustícies. Segurament, aquests arguments són els més escaients per flirtejar amb eixe abstracte desig anomenat felicitat.

Artur.

dissabte, 4 de febrer de 2012

EL REGUST DEL SOMNI...

El regust del somni,
atrapat entre les tèbies brises
del calefactor engegat
de la reduïda alcova,
és, a trenc d'alba,
l'únic equipatge útil,
en aquest nou clarejar
que vessa, implacable,
la gerra del temps infinit.
A part d'això,
punyals de gel van assotant
l'esquinçada matinada
que avui inunda el paisatge.
La remor punxant
de vents plens de fúria,
sembla que pregonen
les colèriques queixes
dels intranquils déus.

Artur.

divendres, 3 de febrer de 2012

QUAN LES AGULLES DE GLAÇ...


Quan les agulles de glaç
claven el seu llampec
en la pell del rostre,
el record de la flor
en el buit de les mans,
nega les hores
d'aquesta gèlida alba.

El desert del moment
gronxa els propòsits
en un profund anhel
ple de primaveres.
I aquesta abraçada de desig
omple, la deshabitada alcova,
de paisatges entapissats
amb humides herbes, somiades.

Primavera!
Un sospir avui et plora.

Artur.