dijous, 29 de març de 2012

L' OPTIMISME: UNA BONA SEMBRA.

En l'actualitat ha crescut considerablement la possibilitat que una persona se senta deprimida. Per tot açò sembla aconsellable fomentar l'hàbit de pensar positivament, és a dir viure sota el mantell que alimenta l'optimisme. Com la majoria de les coses del nostre món emocional, és una habilitat que s'aprèn i tot aprenentatge és un procés que es promou i s'ensenya.
No estem parlant de castells en l'aire, estem manifestant que veure el costat positiu de, fins i tot les situacions més complicades, és una bona manera d'afrontar el complicat acte de viure.
Donar-se per vençut davant la mes mínima dificultat per escometre-la des d'un negativisme patològic, no fa més que posar en safata la nostra derrota banyada en mancança d'obstinació. Fins i tot, la utopia surant en les aigües de l'optimisme no és tanta utopia.
Sembrar optimisme sempre és una forma adient de lluitar, ajudar i compartir.
Artur.

dimarts, 20 de març de 2012

SEDEGOSA PRIMAVERA

El nou raig de llum
avui arriba ple d'esclat.
Estrèpit de núvol groc
sota la joiosa dansa
de dreçats estams.
Un excés de vida,
assedegat d'aliment,
de pastat paladar,
bull, suplicant
d'humida necessitat.
L'àrida sequera
viatja per les senderes
farcides de nous brots
tocant a l'estreta porta
de fonts i brolladors.

Verd, blanc, vermell.
sobre rierols i terra.
La trilogia de fulles, lliris i roses
reclama flairosa abubdància.
Sang nova,
es desfà en queixa
de jove primavera
que avui plora
el desitjat aroma de la pluja.


Artur.

dilluns, 19 de març de 2012

DIALOGAR, ENTENDRE, APRENDRE

En aquest món canviant cal tenir una postura oberta davant la manera de percebre tot allò que va més enllà de la nostra individualitat interior. Tot el que ens envolta no projecta una única realitat, existeixen múltiples i diferents realitats que cal interioritzar acceptant-les i integrant-les, encara que representen postures, valors, veritats diferents a les nostres.
Conviure entenent, dialogant i aprenent de l'altre, ens allunya de caure en eixa absurda i nefasta creença que considera que l'única veritat és la nostra. La resta és pura equivocació. Fins i tot, per denunciar, criticar, retreure situacions injustes és fonamental saltar la barrera del nostre particular univers. No pot existir comportament més feixista que aquell que es protegeix per imposar la seva veritat en les brutes aigües de la violència.
Indagar en la novetat des d'una actitud oberta ens aporta coneixement i ens ajuda a créixer i desenvolupar-nos com a persones.
Artur.

diumenge, 18 de març de 2012

AUTOCONEIXEMENT I EQUILIBRI PERSONAL

El frenètic estil de vida actual és, sense cap dubte, un obstacle per créixer en l'àmbit dels nostres desitjos i potencialitats. Avui, el mirar dins nostre per millorar la comprensió de les emocions, pensaments i actuacions és una pràctica poc habitual que necessita una important dosi de serenitat i li sobra bastant tràfec, pressa, competitivitat, ... influències externes que, en la majoria dels casos, dificulten els beneficis que produeix l'autoconeixement i la introspecció en relació amb el nostre equilibri personal i la pau interior.
És clar que no cal controlar tots els trencaclosques del nostre món exterior, però si és molt important l'actitud amb què afrontem l'existència.
Veure la vida des d'una perspectiva serena i imparcial afavoreix immensament el desenvolupament personal. I per això és imprescindible mirar cap al nostre interior, per desenvolupar-nos millor en el món exterior.
Artur.

dissabte, 10 de març de 2012

LA LLUM ES DESVETLLA FINS ROSEGAR...

La llum es desvetlla
fins rosegar el racó més fosc
de la desgastada alcova.
A la pell, el fred va estripant,
com llop furiós,
la seva aixafada vigília,
perseguint els silencis
que vessen les entranyes.
Un fosc tremolor corca
la desitjada ofrena
del vellutat tacte
esbocinant la carícia.
Les daurades agulles
enreden l'ambient
intentant agafar
els sons de la matinada.
Mentrestant, sacseje el record
tot procurant segrestar
les humides alenades
de verda primavera.

Artur.

dimarts, 6 de març de 2012

L'ENCERT I L'ERROR. EL FACIL I DIFICIL D'OBLIDAR

Sense generalitzar plenament, però intentant fer un esforç per quantificar el grau d'interiorització de la immensa majoria de les persones, sembla mentida la facilitat amb què s'oblida el correcte procedir en situacions concretes de la vida. No obstant això, la facilitat és molt més gran quan es tracta de recordar els nostres errors.
En certa mesura, sembla que estiguem preparats per fiscalitzar les equivocacions. Serà un innat mecanisme de defensa per recordar als altres les seves incorrectes accions? O tal vegada, un reforç per interioritzar millor el procés d'aprenentatge a partir de l'equivocació? No ho sé, però la realitat és que es recorda amb més facilitat la fallada i s'oblida, passa més desapercebut, l'encert.
Artur.