dimecres, 30 de maig de 2012

CAL COMPARTIR ELS PROBLEMES

Que la vida no és un camí de roses, això és obvi. L'existència és un continu activisme a favor de la resolució de problemes. La forma d'escometre'ls, doncs, té molt a veure amb la seva resolució.
Davant aquest tipus de situacions hi han opcions ben definides. Estan les persones que encaren el tràngol des d'un aïllament patològic que els introdueix en una espiral deslligada de l'essència pròpia de l'ésser humà. Com a conseqüència, la dificultat per trobar solucions és més gran i el camí per aconseguir-les més llarg i dolorós.
Com a éssers socials que som, escometre les situacions problemàtiques compartint punts de vista amb les persones que es preocupen per nosaltres o que han viscut situacions similars, afavoreix enormement les perspectives de solució.
Així doncs, davant insatisfaccions i altres neguits personals, interactuar amb els altres disminueix considerablement les preocupacions derivades dels esdeveniments problemàtics de la vida. Sols, les aparences ens poden enganyar amb major facilitat.
Artur.

diumenge, 27 de maig de 2012

CLAMANT RIBA DE PLÀCIDA PLATJA.

Nouvingudes,
obrint-se pas entre penombres,
les primeres febres de una nova alba,
van lliscant l’impassible temps,
cap a la impressionista claredat
d'aquesta ja ablanida primavera.

La realitat deslliga el vers
d'oníriques cavil·lacions,
que dansen sobiranes,
en l'espai on les renúncies
ofeguen utopies.
El desànim alça el crit
i la cançó del desencant
malmet una lletra ferida
al tremolós palpitar del pensament.

Perdut el rumb
en mars pàl·lids de plenituds,
la singladura, buida d'evidència,
deixa una estela d' èbria impotència
esculpint, entre perversa escuma,
un mar gris d'horitzó trencat.

I en l'habitual tros d’ infinitat,
un anhel d'assossec
segueix clamant, immens,
riba de plàcida platja.

Artur.

divendres, 25 de maig de 2012

ELS CANVIS D'ÀNIM

Els canvis d'ànim alteren els nostres pensaments. En experimentar un determinat estat de vigor, el filtre utilitzat per interpretar la realitat no sempre fa el mateix tipus de tamís. Les coses no tenen la mateixa tonalitat i com bé diu la dita: "tot és del color del vidre amb què es mira".
Davant de situacions que produeixen sentiments i emocions positives, el nostre pensament navega a la recerca de ports lluents de benestar i fuig d'espais enfosquits pel desànim o el pessimisme. Estem predisposats a una determinació extrema.
Quan en aquest estat es produeix una alteració anímica que inicia l'espiral de l'abatiment, els conceptes canvien el significat, desgastant i distorsionant la percepció de la realitat.
Donar curs a les emocions, sense manejar un cert domini d'aquestes, pot ocasionar cert desfici i neguit amb el nostre món interior.

Artur.

dijous, 24 de maig de 2012

SABER DIR NO

Les necessitats i interessos personals són motius més que suficients per conduir la nostra existència. Com a conseqüència, hem de tenir molt clar que aquest recorregut és una contínua successió de presa de decisions.
En aquest sentit, no sempre procedim seguint el corrent que l'aigua del riu porta. En algunes ocasions serà necessari aturar-nos, reflexionar i canviar. Haurem de d'optar per dir NO.
I arribats aquest tipus de situacions, cal tenir molt clar que no és imprescindible donar explicacions ni cap tipus de justificació.
Segurament rebrem propostes que aconsellen seguir per el mateix camí, però hem de tenir la fortalesa de no permetre que els altres decidisquen per nosaltres. Amb educació, amabilitat, amb decisió cal mantenir-se ferms.
Permetre que els altres decidisquen per nosaltres ens comportarà el fer coses que no desitgem. Pot ser que algú recrimine aquest procedir i ho qualifique d'egoisme, però no és egolatria. Més aviat estem parlant d'aprendre a dir que no.

Artur.

diumenge, 20 de maig de 2012

RES DE NOU

Entre la llum càlida del flexo
i l'afilada agulla de l'alba
-pertinaç tasca de clarobscurs-
el dia sedimenta impassible
els primers rajos de claredat.
Llavors de raonament
que fan germinar la paraula.
I mentrestant,
tancat en les muralles de la vida
tot flueix amb relativa incertesa,
elixir que enverina
la pàtria de la impotència.
El temps cau, erosionant
les desvetllades pupil · les,
l’indolent deliri del moment
va inundant la jove matinada
de setges plens de desànim.

Res de nou
entre la terra i el cel.


Artur.

dissabte, 19 de maig de 2012

BUIDAR-NOS DEL DESGAST

Cada vegada que emprenem una ocupació amb determinació i extremada fortalesa, irremeiablement, anem desgastant la nostra capacitat d'actuació.
Quan posem totes les energies en l'obstinació, intentem que la voluntat reemplace aquesta incapacitat o reducció de resultats que l'inevitable desgast produeix. Intentem estar a l'altura però els fruits d'aquesta ocupació, en la qual estem posant tot el nostre esforç i dedicació, encara són cada vegada menors en quantitat i qualitat.

En aquest tipus de situacions sempre és aconsellable parar, descansar, canviar d'activitat, fer alguna cosa diferent, ... en poques paraules, buidar-nos del desgast produït per una tasca determinada que ens ha tingut massa ocupats, consumint les capacitats emprades per a la seva realització.

Artur.

divendres, 18 de maig de 2012

CAL TENIR CURA RESPECTE A LA PERCEPCIÓ DE LA REALITAT.

Cal tenir molta cura amb les nostres percepcions respecte a la realitat que ens envolta. És bastant arriscat caure en el que podríem definir com una "objectivitat subjectiva" (contradicció escaient a l’efecte que ens ocupa). M'explique, de vegades la realitat la interpretem ajustada a la nostra mida de manera que, és molt probable, distorsionar la seva captació. Pretenem fer lectures de fets que, inconscientment, es realitzen des del vessant que millor s'adapta als nostres plantejaments o interessos. La realitat es manifesta tal com és, no tal com ens agradaria. I la interpretació ha de ser sempre el més imparcial i desinteressada possible. En la mesura que la nostra apreciació s'allunye d'aquesta neutralitat, és convenient recelar de les nostres deduccions.
Així, segurament, podrem encertar millor a l'hora de prendre decisions.

Artur.

dimecres, 16 de maig de 2012

LES PARAULES DE PLOM

Les paraules de plom
segueixen calcinant la pell
com a torrents de lava
del volcà de l'estupidesa.
En el desassossec de la nit,
o en la gènesi del clarejar,
la riuada de neciesa
esculpeix, sota el turment
d'agulles de sol,
ferides que envesteixen
l'etern rellotge de l'alba.
La punxant coïssor
de cremades de fel.

I m'encomane als déus
perquè l'estatge de la paraula
devore silenciosament les hores
d'aquest ultratge a l'enteniment.

Artur.

dimarts, 8 de maig de 2012

EXTRAVIANT LA VERGONYA...

Avui he sentit, en el buit
de l'aire on habite,
el tremolor del remolí
sacsejar la primera claredat
amb l'ansiós onejar
d'interrogant desassossec.
L' estripat crit que la nit nega
ha fet vessar la vall
dels pensaments trencats,
vaixells, velam al vent,
carregats d'avarícia
ofegant els somnis.
Entitats miserables,
plenes de cobdícia,
han humiliat l'esperança
extraviant la vergonya,
enfervorint el cinisme.

I l'antagonisme resistent,
letàrgic, dorm seus dies,
adorant la utopia
al santuari de l'oblit.


Artur.