dijous, 26 de juliol de 2012

PERVERS CLAREJAR

... I l'alba s'omplirà
de buits discursos de paraula fàcil.
Cors bategant en la immensitat
desitjaran adormir els sentits.
En la irracionalitat de l'atmosfera
res abaratirà els somnis.
Tot rajarà gris, brut, descoratjat,
buit de passió i empenta.
No hi hauran oasis de tendresa
en els deserts de l'existència.
Els camins no conduiran
a cap anhelada utopia ...

La coïssor del deglutir gàstric,
desperta, de sobte,
la turmentada aventura onírica,
alliberant d'ansietat i angoixa
aquest pervers clarejar.
Artur.

dilluns, 23 de juliol de 2012

LA CULTURA CONVERTIDA EN ARTICLE DE LUXE.

En una fotografia de l'escriptora Marta Sanz, he llegit escrit en un foli que portava en les seues mans el següent al·legat: "La cultura no és un article de luxe: més incults, més dòcils".
Efectivament, si hi ha alguna cosa que pot activar la nostra capacitat crítica i reflexiva és la cultura.
En els complicats moments que estem vivint sembla ser que la cultura és un objecte de luxe. Unilateralment, es considera que una de les fórmules perquè l'estat ingresse més és pujar l'IVA dels productes culturals d'un 8 a un 21%. Ni que el 95% de la població consumira habitualment "cultura"...que, per cert, tant de bo fóra així.
Sense cap dubte, açò demostra la valoració que mereix el foment de la cultura per al govern de torn. Si ja de per si és complicat subsistir com a creatiu, qui va a consumir ara "cultura",aqueixa "cultura" lliure, l'exempta de manipulació i interès?
Encara que hi ha gent que segueix pensant que el que ofereixen els artistes ha de respondre a allò de "per amor a l'art", asfixiar a la cultura demostra una absoluta falta de sensibilitat cap a aspectes essencials i fonamentals dels pobles tals com la identitat, la llibertat, la dignitat, el coneixement, la felicitat, alegria, ... podríem prosseguir amb un llarg etc. de conceptes elementals en tota societat lliure i democràtica. La misèria cultural ens fa esclaus d'aquells que la fomenten.
El luxe no és comprar un llibre o anar al teatre, el luxe és tenir tres cotxes oficials o 25 assessors.
Artur.

diumenge, 8 de juliol de 2012

ENTRE EL PASSAT I EL FUTUR

Sembla ser que és bastant habitual en l'ésser humà deixar-se atrapar pels pensaments relacionats amb el futur. Pensaments que poden arribar a torturar-nos de forma extrema. Pensaments sobre situacions que encara estan per arribar i que per tant no existeixen.
Altres vegades pensem més del compte sobre els errors comesos en el passat provocant en el nostre interior un elevat estat de preocupació encara que objectivament sabem que són fets que ja no es poden canviar.
La veritat, doncs, és que ocupar la ment massa temps en situacions passades o futures no és més que una forma absurda de convertir els pensaments en el nostre pitjor enemic. El record i la intuïció, en la seua justa mesura, són inherents al procés afavoridor del desenvolupament personal. La certesa mai pot ser l'estendard del que pensem en relació amb el futur. I la certesa del passat ja no es pot canviar. La seua missió és una altra, nodrir l'experiència.
Així doncs, l'essència d'aqueix continu aprenentatge que consisteix a intentar ser feliços ha de procurar posar tota la atenció conscient en quelcom més productiu, emocionalment parlant: viure el moment present sense que el passat i el futur ens amarguen l'existència més del compte.
Artur.

divendres, 6 de juliol de 2012

VALS MATINAL

La feble ona del clarejar,
malhumorada, colpeja
la desgastada caragola del temps,
esculpint ventalls de fel
en el llom de la humida sorra.
Són laments de colpida mar
que clamen a les quatre brises,
immortals desficis d'inquietes danses
entre ganivets d'or i foc.
Aquelarre matinal,
processó de càntics i ofrenes
que segueix sa destinació
cap a l'infernal portal on habita
l'idolatrat presbiteri que ret culte
a la negació de l'altruisme.

Per tant, res de nou en la platja.
La brisa marina juga amb les paraules.
El vaivé de les aigües
segueix ballant, impassible,
l'obsessionat valset de la cobejança.

Artur.