dijous, 20 de setembre de 2012

ELS PRIMERS DIES DE PLUJA


Encara crema la xafogor del desgastat estiu. No obstant això, la primera llum del dia avui ha arribat carregada de gris plomís. Una claredat bruta i difuminada sota els núvols que, plens de vapors estivals, vessen intermitents diluvis a la porta de la irreversible caducitat.
Ací, darrere el vidre de la finestra que enquadra l'esquelet al mur del reflexiu espai, estic novament en la cerimònia que ofrena el començament d'un nou cicle. La tènue i regular llum que va esfumant la matinal foscor, s'enreda entre els aclaparadors pensaments que envaeixen el món interior.
A fora plou. Les sensacions, apreses de tantes caducitats ja viscudes, llueixen les millors gales malenconioses. Veig, escolte i sent la pluja. La humida olor de la seva conquesta va penetrant pels, ara, carrerons grisos de l'alcova.
Així, cada gota de pluja que colpeja el vidre de la finestra proposa una abstracció nostàlgica del consumat període ple de caloroses nits de lluna plena. Avui, segurament és el principi de la fi. Comença el temps en què la caducitat es transforma en fulla seca.
 Artur.

dimecres, 19 de setembre de 2012

DAVANT EL FULL EN BLANC

Imagineu l'instant de la fotografia. Situeu, com una mena de retenció onírica, uns braços creuats sense saber ben bé que fer. Davant, un full en blanc pretenent desafiar al seu interlocutor perquè alimente la seva famolenca "tabula rasa" de contingut rellevant. Un creador que desitja nodrir i un full en blanc que atén vigilant exigint el suculent àpat.
Davant el literat resplendeix una nova vida, nous horitzons. Un espai artístic que l'escriptor pretendrà dotar de personalitat pròpia. Un món desordenat que vol prendre forma i estructura. Un impuls creador que no atén a cap comesa sistemàtica. Una vehemència dotada de capritxosa singularitat. Una tasca que es converteix en obsessió. Una manera de sotmetre la vida a l'escriptura.
No és fàcil crear literatura. Hi ha molta goma d'esborrar en l’intent. Molta reelaboració.
En definitiva, ser escriptor és una manera de viure, però amb la particularitat que no s'arriba a l'extrem de l'esclavitud. L'escriptor continua sent lliure per decidir el punt final de cada història.
Ara bé, el foli en blanc segueix sent motiu d'inquietud i recel per aquells que els agrada viatjar lluny utilitzant les paraules per omplir el contingut d'una composició. Escriure, crear o recrear, no és una operació mecànica, cal conviure contínuament amb la història que portem al cap i aprofitar la fugacitat de les muses.
Artur.

divendres, 7 de setembre de 2012

ACTITUD POSITIVA

Entre els ingredients necessaris per a tenir una actitud positiva en la vida, és fonamental assumir compromisos amb nosaltres mateixos. Diuen que "voler és poder" i, per tant, la força que proporciona tal convicció és el motor per a obtenir resultats desitjats i satisfactoris per als nostres plantejaments vitals.
Si centrem les energies en el compromís de ser allò que pensem, segurament estarem negant de motivació el nostre activisme existencial i omplint d'autoestima la nostra percepció.
En la qüestió que ens ocupa, és imprescindible fixar en la ment el següent pensament: Res succeirà en la teua vida mentre no ho vulgues.
Artur.