diumenge, 27 de gener de 2013

AL RESCAT!


Sembla que les paraules
han quedat suspeses
a la corda fluixa
que descriu l'horitzó.
Per elles passa l'eternitat,
desgastant el silenci.
I les nostres vides es refugien
en els particulars ocis
que, en silenci, donen recer
a l'anegada rutina.
Però, benvingut avís!
El destí ha volgut
remoure la sentimental letargia,
alertant del perill.
Sense dubtar-ho, el vers ha tombat
les cantonades de l'evidència,
en recerca de caliu
i el frec delicat de la pell.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada