dissabte, 5 de gener de 2013

AL RITME DEL CREPITAR DE LA LLAR


Mentre vaig cremant
estalactites de gel,
cendres de troncs i estelles
gronxen les empremtes de l'alba.
Plàcids sospirs
encaixen els batecs de la tenacitat.
No pretenc fred somriure
que delate l'agraït moment.
El benestar de l'estada,
inundada d'enredat aquelarre,
dansa al ritme del crepitar de la llar.
La llenya espurneja
com les utopies de les entranyes.
I vaig caminant
en les arestes dels nombres
que, cada vegada més lleugeres,
desgasten els dies.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada