dilluns, 14 de gener de 2013

SEGUISC CERCAN LA RIBA...


Pose les mans i els ulls
per plorar aquest avenir
que destrueix somnis
i alleta cobdícia.
Intente trencar,
des de la fràgil trinxera
de la injuriada dignitat,
cors de gel.
I cada nou clarejar
d'aquest gèlid hivern,
em sent més impotent,
atrapat per l'engany.
Visc temps difícils
implorant abraçades,
llorers de tendresa,
que desitjós, xiuxiuege.
Malhumorat,
sota la llum dels dies,
vaig esculpint línies,
esquivant les temences.
Escèptic cavil·le llenços
que vessen esperança.
Tot es difumina
en el vaivé del judici.

Seguisc cercant la riba
d'un altre món possible
on respirar, desitjós,
noves fragàncies.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada