dilluns, 14 de gener de 2013

VORA FOC DE LA LLAR



          Encara roman bastant nítida la imatge del meu cos al costat de l'estufa de llenya. Immòbil, en posició reflexiva, amb la mirada clavada en les flames de la foguera. 
         Un tebi regust a pau i casolana placidesa embolicava la magnitud de la meua silueta. En el fons de les flames quedava el pòsit de l'abstreta cavil·lació. 
                        De sobte, calcinat per la força de la incandescència, la matèria es va desintegrar. El sòl rústic es va cobrir de cendra. La meua humanitat havia desaparegut. Suspès en l'aire va restar, sense massa ni volum,... el pensament.

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada