diumenge, 24 de febrer de 2013

ESCENARI EXPECTANT



Estava aposentat en la fila 7 del pati de butaques. Des de la indeterminació, una veu en off trencava el murmuri del públic: “Senyores i senyors, el concert va a començar”. Al moment, es van apagar les llums de la sala. Entre la foscor, els focus ressaltaven els diferents espais de l’escenari. Un taburet en el centre, un micròfon amb peu articulat i una guitarra espanyola expectant recolzada en suport vertical. A l’esquerra un altre taburet flanquejat per dues guitarres, acústica i elèctrica. A la dreta, piano de cua curta. Al fons, una bateria empresonada entre cables i suports de microfonia. Molta expectació i silenci...
Llavors, a punt d’esclatar d’angoixa, no vaig poder reprimir la meua excitació. Em vaig posar en peu i amb potent veu, greu i profunda, vaig cantar aquells versos rescatats de la meua essència més reivindicativa: “Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, ...” La resta d’ aquest atreviment van ser aplaudiments.
Tot seguit, en l’escenari va aparéixer Raimon juntament amb els músics que li acompanyaven.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada