dilluns, 25 de març de 2013

NAIXEN MIRADES COM S’ESVAÏXEN.

Naixen mirades
com s’esvaïxen.
En la farga
de la inaccessible eternitat,
els espills esclaten.
La seua metralla aconseguix ferir
les hipòcrites aurèoles
que fan de l'ésser humà
un devorador de si mateix.
S’escorren els peixos de colors.
L’horitzó no és res més
que una il·lusió inabastable.
La vida pareix
una infinitat de diminutes presons
que alberguen esguards.
No hi ha enxisos
ni sospirs màgics.
Tot fluïx
adulterat per la por.
Com a lladres furtius,
intentem furtar cobdícia.

En el centre de l’oníric verger,
amor i vida
esperen ansiosament
un rescat perpetu.

Passen els dies...

Naixen mirades
com s’esvaïxen. 

Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada