dijous, 14 de març de 2013

TOT ÉS UN NAUFRAGI



S'esquinça l'onada.
Trenca el seu pols.
Tot és un naufragi
a la proa de la vida.

Les abrasadores evidències
despullen la realitat,
deixant a la intempèrie
els pudents racons de la indecència.

Els murs, com miratges,
envolten un espai viciat.
Tot flueix inevitablement
en aquesta enfangada travessia.
La impotència tanca les mans
amb força adobada en còlera.
L’estela és de dolor i ràbia.
La singladura, l'anhel
d'un nou despertar
assassinant els arguments
del malson que turmenta
la profunda consciència.

Tot és coïssor.
Un canvi de ritme
entretallant l'existència.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada