dissabte, 6 d’abril de 2013

CAPVESPRE AL JARDÍ


Amb el capvespre,
la verdor del jardí
reposa qüestionada
per cansats vidres
d’envellits miradors
que retenen, obstinats,
el foc de la vida.
Empal·lidix
la fogositat dels rosers,
empolvorats per la porpra
que assassina la diàfana llum.
Anhelades seqüències
del circular transcurs
es perden efímeres
en l’inevitable recorregut
que intuïx la certesa
de noves albes.

El pensament, endormiscat,
va procurant-se descans
sobre la il·lusòria estora
que decora el sòl
del particular verger.
El pressentiment del rellotge expire
mentres allargades arrapades
d’agonitzants rajos de sol
assassinen els colorits matisos
del parterre.

Entre conclusions,
l’esperança, rodejada de flors,
dóna la benvinguda
a l’argentat cobertor
de les noctàmbules tenebres.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada