dimarts, 30 d’abril de 2013

LA LETARGIA DE LA NIT


Gairebé, extenuat el capvespre,
el cos de la memòria
escampa les línies de la perspectiva
en el jaç indeterminat.
L'al·legòrica mort no és res més
que el despertar de les tenebres.
A poc a poc, les ombres
van vessant el gris somriure,
curullant l'endins
de consentida evocació.

En l'abisme,
on la narcosi clava les urpes,
un món detingut
jeu malaurat, anhelant la llum.

Guira la roda.
Entre certa confusió,
esclaten els rajos d'or del clarejar.
Mentre, uns llavis
enfonsen la seva carnosa matèria,
barrejant paraules d'amor i tendresa.



Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada