dimecres, 24 d’abril de 2013

L'AIGUA QUE VOLDRIA SER


Tot flueix.
Les petjades enredaran
l'entusiasmada determinació
sobre la rància pell de la ciutat.
Una silueta decidida,
essència d'ombra,
cercarà la riba de l'aigua
que voldria ser.
Pel trajecte,
els pètals vessaran essència
que alleugerirà la rutina
d'un desgastat ésser.
Les teules assolellades dels adossats
decoraran el reconegut trajecte.
Prop del salnitre i sorra,
els batecs forçaran el ritme.
Al fons, la immensitat,
una salutació infinita.
Allà, la teva mirada. L'horitzó.
Uns llavis, ressecats per la brisa,
que vorejaran els meus.
Una torbadora i dolça carícia.
I ... Una àmplia sensació de llibertat.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada