dimecres, 17 d’abril de 2013

MALEÏT DESASSOSSEC


Aquesta tèbia pluja
de ràbia continguda,
construïx rius destenyits,
fluint enfront meu.
Observe, atrapat
en desitjos de formigó,
com les paraules,
arrossegades pel corrent,
fumejades de cansament,
es diluïxen, trencades,
empapussant la mirada.

I mentrestant,
els núvols continuen talant
la privativa llacuna
del maleït desassossec.
Artur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada